Mireia Duran i Passola. Mestra de primària a l’escola La Trama, de Sabadell; professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el departament de Didàctica de la llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials, i formadora del Centre de Recursos Pedagògics de Sabadell-Sant Quirze del Vallès, la Mireia Duran s’ha implicat al llarg de la seva trajectòria professional i vital en diversos projectes i iniciatives per fomentar la lectura entre els infants i els adolescents. Aquest «activisme» i aquesta convicció de la importància de l’entorn i de la família en aquest propòsit l’ha dut a participar com a formadora en els tallers de la iniciativa «Les famílies, aliades de la lectura», impulsada des del programa Lecxit de la Fundació Jaume Bofill. Empoderar les famílies perquè puguin acompanyar els seus fills i filles en la lectura n’és l’objectiu principal.
Què suposa per a un infant tenir un baix nivell de comprensió lectora?
Tenir un baix nivell de comprensió lectora implica que alguna de les habilitats necessàries per desxifrar el codi escrit no es desplega adequadament, de manera que es perd la comprensió de la informació que s’està llegint. Hem de pensar que la llengua és l’eix vertebrador de tots els aprenentatges, la necessitem per comunicar-nos oralment, per llegir enunciats, per assolir els aprenentatges curriculars, per transcriure resultats, etc. Per tant, és la base sobre la qual es fonamenta la vida acadèmica de les persones. Quan un infant no és un lector competent per la falta de comprensió lectora, pot arribar a sentir poca autoestima, pot tenir un autoconcepte negatiu com a alumne que li pot fer mostrar un rebuig envers l’escola i el seu entorn i, si la dificultat persisteix, amb el temps, pot arribar a patir problemes de socialització.
Aquesta baixa comprensió lectora pot implicar situacions com el fracàs escolar, l’analfabetisme funcional, la incapacitat de ser crític en situacions en què la lectura té un paper fonamental, la dificultat d’accés a la cultura, i fins i tot, el risc d’exclusió social per la manca d’habilitats a l’hora d’incorporar-se al món laboral.
Per què hi ha un 14,3% d’alumnes que finalitzen primària sense entendre el que llegeixen?
Des de l’escola tenim un paper important en l’aprenentatge de la lectura que no sempre fem bé, perquè encara arrosseguem metodologies molt tradicionals que continuen intentant ensenyar una tècnica en lloc de facilitar un aprenentatge significatiu i contextualitzat. Aquesta tècnica es basa en el traç de les grafies, d’una banda, i en l’oralització d’aquestes grafies, per altra banda. A partir d’aquí, representa que els infants, de manera natural, han d’entrellaçar-ho i comprendre-ho, i és evident que no sempre és així. Hem de partir de la base que a llegir i a escriure no s’ensenya, sinó que se n’aprèn. Però per poder-ne aprendre cal temps, paciència i dedicació i acompanyament de l’adult, però ja sabem com està el sistema de comprimit i la falta de recursos humans que tenim els docents, per no parlar de les ràtios impossibles que dificulten enormement l’atenció personalitzada, una estratègia bàsica en les primeres etapes d’aquest aprenentatge troncal que és la lectura.
L’escola és clau en aquest aprenentatge, però no suficient. Quins altres agents educatius cal mobilitzar? Com creus que es pot fer?
El primer agent d’alfabetització en la vida d’un infant és la seva família, amb ella aprèn tot allò que li serà bàsic per viure i conviure: caminar, menjar, parlar, escoltar, controlar els esfínters, etc. La família és l’estructura que ens introdueix en les convencions socials i culturals del grup generacional al qual pertanyem, però la situació ideal és que interaccioni amb altres possibilitats que ens ofereix el sistema per acompanyar més i millor els infants.
A més de l’escola, afortunadament, ja hi ha una bona xarxa amb diversos agents educatius, però no sempre és prou valorada o se’n treu el profit que ens ofereix. És necessària la implicació de les famílies perquè són les que tenen potestat sobre els infants per decidir, per això la xarxa ha de continuar treballant per enfortir-se i comunicar-se de manera que cada vegada arribi a més infants i famílies.
En aquest sentit, el treball amb la comunitat és estratègic. De quina manera podem implicar-la?
Hi ha un proverbi africà que diu que per educar un infant cal tota una tribu. Certament, la xarxa és molt important, no n’hi ha prou amb el binomi família-escola, hi ha molt altres agents de formació no reglada que són estratègics per a l’acompanyament lector dels infants: activitats extraescolars, biblioteques públiques, esplais, caus, etc. Com a xarxa, hem de treballar per aconseguir ampliar la formació i la difusió a les famílies, afavorint així la implicació i intentant salvar les escletxes en funció de la situació socioeconòmica dels usuaris.
La biblioteca escolar podria ser un exemple d’iniciativa que pot servir com a porta d’obertura a la comunitat i a les famílies?
Efectivament, les biblioteques escolars serien una eina molt efectiva per afavorir aquesta obertura a la comunitat i a les famílies. Ens cal caminar molt en aquesta direcció, però els recursos necessaris no arriben. Si poguéssim disposar de bones instal·lacions i corpus adequats, obrir aquests espais a l’exterior i facilitar-ne l’accés fora de l’horari estrictament lectiu, seria un pas important, tant a les escoles de primària com als instituts de secundària.
La Llei d’educació estableix que els centres educatius han de tenir biblioteca i personal qualificat per atendre-la, però malauradament sovint no es compleix per falta de recursos econòmics i humans.
Alguna altra iniciativa que des de les escoles es pot treballar?
Des de les escoles ja es proposen xerrades, formacions als mestres, claustres pedagògics, però ens falta poder arribar millor a les famílies per afavorir aquest binomi imprescindible en l’acompanyament de l’aprenentatge de la lectura dels infants.
Davant aquest falta de recursos, creus que cal una implicació més gran per part dels responsables polítics?
Recursos en falten, i molts. Una de les poques coses bones que ens va portar la pandèmia a les escoles va ser la reducció de les ràtios (proporció d’alumnes per cada mestre), i, en canvi, va ser la primera mesura que el Departament va treure. També seria convenient ampliar el personal que atén a les biblioteques públiques, que actualment estan en condicions laborals complicades perquè no es cobreixen les baixes, i poder així també ampliar els horaris d’obertura. Si volem associar el gaudi i el foment de la lectura lligat també al lleure, falta accessibilitat a aquestes institucions en alguns moments. Les biblioteques públiques tenen un ampli ventall d’espais i serveis, i si l’accessibilitat és fàcil en caps de setmana, per exemple, facilita aquest accés des del lleure.
Queda clar que el paper de la família és bàsic en aquest procés, però què pot fer per desenvolupar el gust per la lectura i l’hàbit de llegir dels infants?
Sí, la família és bàsica, l’acompanyament fora de l’escola és essencial. El primer que hem de fer família i escola és ser un model. Els infants actuen per imitació, de manera que si veuen l’adult llegint o escrivint, actuaran de la mateixa manera, perquè des del bressol entenen que és una convenció social.
La família no ha d’oferir ensenyament programat, sinó un ambient familiar ric en situacions de lectura i escriptura. Els infants han de veure com els adults llegeixen, hem d’entrar a una llibreria amb els fills i filles, hem de fer que observin notes que escrivim, hem de compartir lectura de receptes, d’instruccions d’aparells, d’ofertes del supermercat, etc. De fet, qualsevol moment, també al carrer, és apte per exercitar la lectura inicial, qualsevol rètol, línia de metro, informació, el que sigui, tot ens serveix. L’exercitació ajuda a estimular la comprensió si tenim un context real i significatiu, si no, tornem a parlar de la tècnica sense sentit que dèiem al principi.
És també rellevant pensar en la importància que té llegir o explicar històries, perquè a través d’aquesta activitat estimulem un mecanisme afectiu, interioritzem un esquema narratiu, afavorim la familiarització amb llenguatge propi de l’escriptura i la literatura, estimulem el desenvolupament de la imaginació, etc.
La campanya «Les famílies, aliades de la lectura» vol promoure aquest rol familiar. De quina manera?
Bàsicament, el que es pretén és empoderar les famílies. Sovint ens expliquen que no se senten valentes o que no tenen els recursos que calen per poder fer aquest acompanyament amb seguretat, i el que busca aquesta campanya és precisament facilitar aquestes eines i proporcionar aquesta fermesa.
La campanya consta de tres sessions diferents: la primera tracta el tema de per què llegir en família i està pensada per transmetre confiança; la segona és sobre l’acompanyament en si mateix i els proporciona els recursos que els puguin mancar; i la tercera és una recapitulació i reflexió per compartir les experiències sobre què s’ha après. Ara bé, això no vol dir que forçosament s’hagin de fer les tres, però sí que és interessant com a programa poder-les conèixer i participar-hi.
Quin és el paper que teniu les formadores com tu en aquests tallers?
Tenim la sort d’haver pogut confeccionar un equip de formadores molt variat i competent per poder abastar tot el territori. La nostra feina principal és fer que les famílies se sentin bé, comparteixin reflexions i adquireixin fermesa a l’hora d’oferir les seves habilitats en el procés d’acompanyament lector dels infants. Per poder-ho fer, els prepararem un entorn còmode i confortable, dinamitzarem les sessions i conduirem les activitats proposades, a més de fer un tancament reflexiu en cada sessió per valorar què s’emporta cada família.
