✏ Natàlia Martínez - @ohcontes
Per fi és dimarts, 17 h de la tarda.
La Bruna ha dit fins demà a tots els seus companys i companyes de classe i ha berenat al pati de l’escola. Ja no queda res, està punt de trobar-se amb la Rosa per primera vegada. I ella encara no ho sap, però aquesta serà la millor tarda de la setmana!
Nervis, il·lusió, ganes i un cert neguit: aquests són els ingredients que alimenten l’espera, tic-tac, tic-tac.
Fins que la porta de l’escola s’obre de nou i entra ella, la Rosa, mestra jubilada, amb un somriure gegant, uns ulls que brillen i un llibre gran i vermell sota el braç. És un llibre escollit amb encert per a l’ocasió que espera ser llegit en companyia. Trobada i presentació tímida entre la Bruna i la Rosa, i ara sí, comença l’aventura.
La Rosa és una de les més de 2.000 persones voluntàries del programa LECXIT que, gràcies al seu compromís, entusiasme i dedicació, comparteixen una hora a la setmana amb un infant de quart, cinquè o sisè de primària, per generar experiències emotives i emocionants al voltant de la lectura. L’emoció com a motor, la motivació com a energia que posa en marxa un procés d’aprenentatge cap a l’èxit educatiu. I des d’aquesta emoció que ja es respira a la primera trobada, cada una de les hores que passaran juntes la Rosa i la Bruna serà una fita important en aquest camí.
De fet, el llibre que ha triat per avui la Rosa, el primer de tots els que compartiran, és La Nena dels Llibres d’Oliver Jeffers i Sam Winston (Andana, 2016). I és tan especial perquè aquesta obra respira tota l’essència del LECXIT, l’ànima del projecte: a l’àlbum, un infant és agafat de la mà per la Nena dels llibres, una nena que viatja a través de la seva imaginació per recórrer amb l’infant tot un mar de paraules, els boscos frondosos de conte i els castells habitats per monstres i bruixes. Aquesta Nena estreny la mà de l’infant, l’acompanya i l’encoratja, seguint traçats infinits de lletres que marquen els camins de les històries. I és que a partir d’aquesta tarda, la Rosa serà la Nena dels llibres que guiarà la Bruna per l’univers de la lectura explorant juntes un món nou per descobrir.
El LECXIT és compartir viatge amb aquells nens i nenes que, com la Bruna, no sempre entenen el que llegeixen, que potser sí que reconeixen les lletres, les síl·labes, les paraules, però no els missatges que s’amaguen entre elles. Codis que es fan indesxifrables, significats que es fan incomprensibles. I sense significats no hi ha històries. O encara pitjor, sense comprensió d’allò que llegeixes, l’escola, i, per tant, la vida, fa més pujada… El LECXIT és una empenta amorosa i generosa per superar a poc a poc aquesta pujada.
A Catalunya, 1 de cada 4 infants té un nivell lector baix quan acaba l’educació primària. Que aquest infant no disposi d’un nivell òptim de comprensió lectora el compromet negativament en el seu rendiment acadèmic i el pot evocar directe al fracàs escolar. Però és clar, aquest fracàs a l’escola també l’afecta a àmbits que van més enllà de l’educatiu.
A Catalunya, 1 de cada 4 infants té un nivell lector baix quan acaba l’educació primària.
La Bruna fa temps que s’enfronta als textos i els troba foscos, com embarbussaments complexos que no flueixen gens i gairebé l’ennueguen. I aquesta sensació ho complica tot, amb problemes emocionals importants: inseguretat, pors, baixa autoestima i un autoconcepte danyat dibuixen el retrat d’aquell infant que no entén un conte llegit, i que, en conseqüència, tampoc comprèn un problema de càlcul matemàtic, l’explicació d’una pàgina del quadern de medi o les instruccions d’un joc de taula. A la vida, la lectura ens envolta, tot és lectura, i si la lectura costa, tot costa.
Aquesta és la missió última del LECXIT, el seu objectiu primordial: impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora per garantir el desenvolupament de l’infant no només educatiu, sinó també social i emocional. Crear experiències d’aprenentatge motivadores i significatives que permetin als infants esdevenir lectors més competents per a totes les àrees de la vida.
Però davant del repte de la lectura, què ens cal per posar llum i comprendre els missatges amagats entre les lletres? Com poden els voluntaris i voluntàries de LECXIT il·luminar el camí i donar aquest impuls cap a l’èxit?
Fem un experiment, posem-nos en el lloc de l’infant LECXIT i provem de llegir un llibre que no està escrit en el nostre idioma, que té paraules indesxifrables que, en principi, no són entenedores per a nosaltres. El llibre és ¿Mau Iz Io? de Carson Ellis (Barbara Fiore, 2016), una història explicada a partir de la conversa entre diferents insectes, un diàleg entre cuques de llum, cargols, erugues, grills i altres bitxos que observen el creixement d’un brot verd i que està escrit en un suposat idioma insectià.
Si explorem només el text, trobarem bafarades incomprensibles, lletres sense sentit, que fan impossible construir el seu significat (¿Mau Iz Io?; Iz muña-muña; Yuyo-yaneta…). Però i si ampliem la manera de llegir-lo? I si fem una lectura tenint en compte tots els aspectes que ens ofereix l’obra?
Si acompanyem el text amb les il·lustracions de l’àlbum, amb la seqüència d’accions que ens mostren les imatges, amb una lectura amb veu alta que juga amb l’entonació, descobrint interrogants, exclamacions, fent notar sorpresa, decepció i alegria entre els seus protagonistes. I encara més, si juguem amb el ritme i la pausa, amb el pas de pàgina i la materialitat de l’objecte llibre… Si el llegim de manera completa, en qüestions de minuts se’ns il·luminarà el text i descobrirem quina és la història, de què ens parla l’obra més enllà de les primeres paraules encriptades i indesxifrables: el cicle de la vida, la descoberta i l’aventura, el pas del temps i la transformació, la natura en la seva esplendor, les conseqüències dels actes en el medi… I així trobem, enmig de la foscor, la llum de tot plegat! Encendre la llum, això és precisament el que pot arribar a fer el mentor o mentora LECXIT.
Perquè l’activitat de llegir és molt més que entendre un text. La bona comprensió lectora és aquella que, a banda de les lletres, posa en funcionament la interpretació de tots els elements que componen el missatge. Llegir tot allò que trobem escrit en el text i entre les línies, però llegir també allò que s’amaga darrere de les lletres i significar-ho tot, de manera completa i global.
La Bruna avui ha començat el seu camí cap a una comprensió lectora global en el qual la Rosa li regalarà les claus per obrir els significats dels textos i gaudir de la lectura com a experiència de vida. Són claus que defineixen cada sessió, que fan de cada trobada un moment especial de creixement i consolidació.
Aquestes set claus que fan la màgia són els grans valors del programa LECXIT:
1. Un acompanyament individualitzat des de la presència absoluta de qui està al teu costat una hora a la setmana durant gairebé tot el curs escolar. Una presència que, de manera natural i espontània, crearà un vincle fort i afectiu.
2. L’escolta activa sense esperar res a canvi i amb un interès real per conèixer els teus gustos i preferències, les teves inquietuds i neguits, i també per descobrir juntes nous universos per explorar i compartir.
3. La confiança de qui sap que cada tarda serà una nova oportunitat davant del repte, sense judicis ni crítiques, amb el respecte i la generositat, creient totalment en les potencialitats i capacitats de l’infant que té al costat.
4. La paciència gairebé infinita i la calma de qui no té pressa. Amb tranquil·litat i perseverança, pas a pas. Sent flexible i adaptant-se al ritme de cada persona. No hi ha meta, només cal gaudir del trajecte.
5. L’empatia de qui camina al teu costat i s’esforça per fer-te més fàcil i accessible el camí, convertint-se en un punt de referència i suport important.
6. L’afecte i l’estima que acompanya qualsevol proposta, qualsevol tria de llibre, d’activitat o de joc, i qualsevol conversa durant la sessió. Records bonics que es construeixen i es comparteixen amb la parella lectora.
7. El reconeixement i el reforç positiu per l’esforç fet cada dia, superant a poc a poc les dificultats, valorant cada èxit, cada pàgina, cada llibre llegit, cada aprenentatge assolit, cada experiència viscuda.
I per sobre d’aquests set valors, que són veritables tresors, n’hi ha un d’especial i molt preuat, un que quan no el tenim el desitgem com or pur: el temps. Temps de qualitat, temps de veritat, 60 minuts complets cada setmana, durant mesos. El temps sense condicions que la persona voluntària regala al seu infant cada tarda. Qui ho viuen diuen que els minuts de la sessió passen volant, i que quan s’acaben ja estan desitjant que volin encara més els sis dies següents per tornar a viure’ls de nou. Tic-tac, tic-tac, i arribar amb il·lusió a la pròxima cita LECXIT.
I en el degoteig dels minuts, un rere l’altre, la llavor que es planta en terra fèrtil en aquella primera trobada comença a créixer a ritme lent, però segur. Es rega cada tarda, cada setmana, i així, a poc a poc, germina un brot verd, com el del llibre “¿Mauz Iz Io?”. I un cop passades algunes setmanes, el brot despunta i s’obre una flor preciosa de colors llampants i alegres. La llavor de la comprensió lectora ha florit i ara la Bruna ja pot gaudir del llibre que li ha portat avui la Rosa, del poema que han triat juntes i del còmic del qual tothom parla a la sortida de l’escola.
Així, gràcies al compromís, dedicació i estima de les persones voluntàries i el vincle autèntic i significatiu que es crea a la parella, els infants com la Bruna comencen a creure de nou en ells mateixos, en les seves capacitats, se senten valorats, passen a relacionar l’activitat de llegir amb un moment positiu de gaudi i diversió, i descobreixen noves maneres d’interpretar textos i experimentar amb la lectura, confiats i còmodes davant de l’error o la dificultat que ja no els espanta. Aquesta autoconfiança i aquest tornar a creure en un mateix com a persona capaç davant del repte, aquest és el veritable tresor que és el LECXIT.
JEFFERS, O; WINSTON, S. La Nena dels Llibres. Andana, 2016.
