Les històries són plenes d’elements que, vistos amb ulls del segle XXI, poden generar inquietud a la comunitat docent i a les famílies. Què cal fer amb les escenes sexistes, cruels i terrorífiques que hi apareixen? La mestra, formadora i terapeuta, Eva Martínez Pardo, ho té clar: “si deixem els infants sense monstres, no sabran on posar la por”.
✏ Marc Amat - periodista
Una madrastra perversa i vanitosa enverinant la Blancaneu; un llop mentider i astut cruspint-se l’àvia de la Caputxeta Vermella; una fada malvada condemnant una jove a mantenir relacions amb un príncep si vol despertar-se del son etern. Els contes populars -especialment, en les seves versions originals- són plens de personatges i accions sexistes, classistes, cruels i terrorífiques que aboquen la comunitat educativa a un grapat de dubtes i dilemes. Avui en dia, què cal fer amb els contes populars? Han de continuar entrant a les aules? Si és que sí, quin paper hi han de jugar? I encara una darrera pregunta: cal explicar-los tal com són o és millor suavitzar-ne les parts més controvertides?
Aquestes són algunes de les qüestions que va tractar la mestra, formadora i terapeuta Eva Martínez Pardo durant la jornada Ara ho entenc! Quan la comunitat acompanya en la lectura del programa Lecxit, celebrada el passat dissabte, 2 de desembre, al Hub Social de la Fundació Bofill, a Barcelona. Amb un auditori format principalment per docents i membres de la comunitat Lecxit, l’experta va reflexionar sobre per què cal continuar explicant relats de tradició oral a les escoles i sobre quina és la millor manera de fer-ho. “Avui, defensar la vessant pedagògica dels contes tradicionals i populars no és gens senzill i ens aboca a moltes contrarietats”, va avisar Martínez tot just arrencar la sessió.
Quan la lliçó es disfressa de conte, l'infant perd l'oportunitat de crear un vincle de plaer amb la literatura.
L'oralitat, en perill d'extinció
D’entrada, l’experta va assenyalar que els contes compten amb un escull estructural important: el retrocés progressiu de l’oralitat. “Vivim en una societat amb pressa: estem immersos en un ritme frenètic que ens fa perdre activitats com la narració de contes a casa”, va diagnosticar. Malgrat tot, la literatura de tradició oral continua jugant un paper fonamental. “Els humans la necessitem perquè ens permet explicar la vida a nivell simbòlic”, va aclarir. De fet, totes les cultures del món compten amb les seves rondalles populars. Per Martínez, la literatura oral és un art i, per tant, l’ús que se n’ha d’esperar no ha d’anar vinculat directament a la pedagogia. “L’art ens ha de despertar plaer, no tenir una funció didàctica”, va reblar.
Així i tot, el conte de tradició oral s’ha convertit en un element molt present a les aules. Col·locant elements de moralitat, mestres i docents s’han agafat als contes com unes eines a través de les quals ensenyar valors i coneixements als infants. Tanmateix, Martínez renega d’atorgar aquesta responsabilitat a aquest tipus de literatura. “Hem d’evitar l’excés de didactisme -va explicar-. Els contes capten l’atenció dels infants i, en un moment en què és difícil competir amb les pantalles, és una pena aprofitar-los per ensenyar-los coses i no perquè, simplement, gaudeixin”, va apuntar.
La seva opinió és clara: defensa que, quan la lliçó es disfressa de conte, s’està perdent una oportunitat perquè l’infant crei un vincle de plaer amb la literatura. A més a més, hi entra en joc un altre ingredient: l’honestedat. “Les faules són honestes, perquè de bon principi ja s’avisa que tenen una funció didàctica, però un conte que acabi ensenyant que cal menjar verdura no ho és”, va exemplificar.
Tots els personatges dels contes tenen parts de nosaltres mateixos: som trossos de princesa, d'heroi i de madrastra.
Sexisme, càstigs i pors: què cal fer-ne?
Un dels dilemes habituals en què es troben la comunitat educativa i les famílies a l’hora d’explicar un conte als infants és què fer amb els personatges i les accions sexistes que hi apareixen. “És un tema controvertit”, va alertar d’entrada Martínez. Per començar a reflexionar sobre la situació, l’experta va recordar per què el sexisme també és present a la literatura de tradició oral. “Venim d’una cultura patriarcal i, per tant, els contes també n’han absorbit els valors”, va apuntar. Ara bé, per l’experta, cal diferenciar entre els contes originals i les versions que sovint acaben explicant-se a les aules: les adaptades per Walt Disney i que, arran de les pel·lícules d’animació, han fet fortuna. “En relats històrics com el de Blancaneus, no hi havia cap príncep galant ni la necessitat de cap petó: això és cosa de Disney”, va explicar.
Per Eva Martínez, els contes que inclouen elements sexistes han de poder explicar-se a les aules. “Si no els podem explicar per què tenen aquesta connotació, també hauríem de despenjar pintures com el Guernika o treure els vitralls d’algunes esglésies, perquè mostren imatges massa cruels”, va especificar. L’experta defensa que, sovint, els contes no parlen de gèneres sinó d’impulsos. “Tots els personatges dels contes tenen parts de nosaltres mateixos: som trossos de princesa, d’heroi i de madrastra”, va exemplificar, abans de relligar-ho amb l’honestedat que caracteritza la literatura oral. “Els contes diuen la veritat de qui som i d’on venim: no diuen res que no siguem nosaltres”, va concloure.
Però, cal exposar els infants a aquestes situacions? “Podem pensar que els en volem allunyar, però tots aquests problemes no són lluny de la vida dels infants: de fet, són part del seu dia a dia”, va apuntar. En aquest sentit, va destacar que els nens i les nenes sovint tenen fantasies d’esquarterament, de devoració, d’odi cap a familiars… “Són impulsos que tots els mamífers duem a dins, però els hem d’aprendre a gestionar”, va continuar.
Sobre si és convenient evitar els càstigs, les pors i els patiments que apareixen als contes, Martínez va ser taxativa. “El dolent ha de rebre el que es mereix: no se’n pot anar feliç a fer un pícnic al bosc, després de fer una cosa molt mal feta -va explicar-. Si no té una resolució coherent, l’angoixa que l’infant ha abocat en aquell personatge, no sap on anar”, va seguir. En aquest sentit, els monstres també juguen un paper molt important en aquests relats. “Les violències dels contes són simbòliques i, si les eliminem pel bonisme que mou part de la societat, deixarem els nens i les nenes sense recursos per saber com afrontar la por: els monstres són necessaris i, si els esborrem, els infants no sabran on posar la por”, va afegir. Martínez va acabar la sessió recordant que la literatura és incapaç de traumatitzar. “La realitat no sempre és agradable de mirar, però fer-ho a través dels contes pot servir per posar crema a les ferides”, va reblar.
Les 5 idees clau de la càpsula "Cal continuar explicant contes populars en la nostra societat actual?"
