✏ Laura Parra López - Mestra primària i assessora LIC
Si tenim en compte que, com diuen les estadístiques, un de cada set infants de la nostra societat no comprèn allò que llegeix, és normal que es disparin les alarmes i que les persones adultes que treballem o tenim cura de nens i nenes en edat escolar ens preguntem què cal fer. Si vivim en una societat on l’oferta literària és molt rica i gairebé sempre a l’abast de tothom, com és possible que encara trobem infants amb tantes dificultats per llegir fluidament i, a més, tenir una bona comprensió lectora?
La Fundació Bofill ja fa anys que treballa amb l’objectiu de revertir aquestes xifres amb programes com el LECXIT o l’acompanyament a les famílies, però sens dubte cal que tots i totes nosaltres fem una reflexió sobre com treballem la lectura i com podem millorar aquesta tasca que sembla que no acaba tenint l’èxit que esperem.
Primer de tot hem de tenir en compte que ens enfrontem a una carrera de fons. Hi ha criatures que ja estan motivades per llegir, però pensem en totes aquelles que necessiten un bon acompanyament.
Des de les escoles, ja fa anys que el Pla Lector de Centre ha esdevingut una prioritat i que, si està ben dissenyat i en revisió constant, pot convertir-se en una eina molt poderosa en el foment de la lectura. Aquest pla acostuma a reservar una franja diària de l’horari per la lectura individual i altres formes de dinamització lectora, però cal que no s’esvaeixi entre temes urgents o manca de temps i, a més, és molt important que els docents rebin formació i s’assessorin sobre com poder treure el màxim de suc a aquestes estones. Si la lectura és la base de molts aprenentatges i l’eina bàsica a totes les àrees, cal treballar-la sistemàticament, i la primera motivació ha de venir del docent que la imparteix. Un educador ha de parlar dels llibres amb passió, cal que en les estones de lectura el docent també llegeixi perquè, si cada infant té un llibre, el docent no pot estar preparant material per la següent classe o endreçant la taula. Els nens i nenes necessiten referents lectors i, si el docent no llegeix, llavors ha d’interessar-se per les lectures de l’alumnat. Ha de passejar-se entre els infants, mirar, preguntar als nens i nenes sobre allò que estan llegint, sobre els autors o autores, el gènere… A més, és importantíssim que tant a casa com a l’escola, l’espai dedicat a la lectura sigui càlid i atractiu.
Si la lectura és la base de molts aprenentatges i l’eina bàsica a totes les àrees, cal treballar-la sistemàticament.
També és molt important que la biblioteca de casa i la de l’aula sigui rica, variada i, sobretot, actual. A tothom ens agrada treballar els clàssics de la literatura infantil, però no oblidem que vivim en un món que va molt de pressa i on imperen les modes fugaces. Ens interessa doncs tenir les darreres novetats i, si pot ser, llegir-les abans que els infants per poder motivar-los i poder conversar amb ells. Un adult hauria de llegir lectures del nivell del nen o nena a qui acompanya, perquè parlar de la lectura és gairebé tan important com l’acte de llegir: crear debat, preguntar opinions, compartir emocions que ens ha provocat aquell llibre, parlar dels personatges… És en aquestes converses quan podem treballar les estratègies de lectura. Xerrant amb els infants podem veure si han estat capaços de fer prediccions i comprovar-les, d’inferir significats amagats entre línies, de visualitzar moments de la lectura, de resumir els arguments, de relacionar-ho amb lectures anteriors, de fer-se preguntes sobre el text o sobre aspectes que no surten al llibre, però els han generat curiositat, etc.
Parlem ara d’un tema que genera controvèrsia i que té, m’atreviria a dir, tants defensors com detractors: La lectura ha de ser imposada?
El primer que em ve al cap és la cita de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges: el verb llegir, com el verb estimar i el verb somiar, no suporta l’imperatiu.
Preciosa i contundent, oi? Analitzem-la.
Parlar de la lectura és gairebé tan important com l’acte de llegir: crear debat, preguntar opinions, compartir emocions que ens ha provocat aquell llibre, parlar dels personatges...
Des del meu punt de vista, la lectura imposada és una arma de doble fil i pot fer que els infants relacionin lectura directament amb obligació i, per tant, avorriment.
Lligant això amb la primera part d’aquest article, diria que posant a l’abast tots els recursos dels quals disposem ja estem fent una gran feina. Aquests nens i nenes han de tenir llibres a casa, han de tenir el carnet de la biblioteca pública i han d’aprofitar tots els recursos lectors que tenen a l’escola. Però igual que quan regalem una joguina a un infant prefereix jugar acompanyat, per molt que posem a l’abast del nen o nena un desplegament enorme de recursos, probablement haurem de fer un acompanyament personal per ensenyar-li a gaudir-los i per compartir aquest gaudi. Perquè el que els nens i nenes volen de nosaltres és el temps i, si podem aprofitar-lo per de tant en tant conviure amb la lectura, millor.
Pel que fa a l’escola, el debat també hi és present i el que jo faig, sovint, és pensar en la meva infantesa. Cada any havíem de llegir el mateix llibre tots els nens i nenes de la classe i, si no hagués estat per aquesta activitat que en el seu moment a molts infants ens resultava tediosa, no m’hauria trobat amb joies com “Bon viatge, Pitblanc!” d’Empar de Lanuza o el “Mecanoscrit del segon origen” d’en Pedrolo, per exemple.
Actualment, treballo en una escola que, com a part del seu pla lector, fa que les classes de cinquè i sisè portin el nom d’un autor o autora. A principi de curs, cada alumne prepara una presentació sobre un autor o autora que li agradi i la comparteix amb la resta d’infants. Una vegada tothom ha presentat el seu treball, es fa una votació per saber el guanyador o guanyadora. Llavors, es revisa la seva bibliografia, s’escull el llibre que creiem més adient i l’escola el facilita perquè el docent el llegeixi en veu alta. El curs passat, el nom de la meva classe va ser Agatha Christie i el que va passar va ser meravellós. La nena que va presentar aquesta autora era una gran lectora, però el fet de llegir un capítol per setmana del llibre que vam escollir, va fer que tothom conegués l’estil literari d’aquesta escriptora clàssica i vam poder treballar totes les estratègies lectores abans esmentades. Un cop vam acabar el llibre vaig ser conscient de dues coses:
- La primera és que la lectura en veu alta per part d’un adult és una eina poderosíssima i pot arribar a fer que fins i tot nens i nenes amb dèficit d’atenció s’interessin pel que passarà.
- La segona és que un parell de nens de la classe van demanar a les famílies que els compressin llibres d’Agatha Christie i els van portar a l’aula per llegir a l’estona de lectura individual.
A més, si això va fer que aquests vint-i-cinc infants vagin pel món sabent qui és Agatha Christie, podem considerar que el curs va ser un èxit a nivell lector?
Enguany, la meva classe es diu Michael Ende i ara llegeixo “Momo” en veu alta als infants. He de dir que jo no havia llegit mai res d’aquest autor i estic descobrint un món apassionant que intento transmetre tant com puc al meu alumnat perquè l’experiència de l’any passat em diu que valdrà molt la pena.
Així doncs, els estic obligant a escoltar una lectura? Són deures? És foment de la lectura disfressat d’imposició? No és una bona pràctica?
Suposo que hi haurà qui pensarà que la canalla només ha de llegir allò que li vingui de gust. Jo soc més de pensar que, de vegades, si no t’ofereixen un producte no pots saber si t’agrada, per tant, amb la lectura es pot fer el mateix. Per descomptat, allò de “llegeix o m’enfado” o “has de llegir perquè llegir és molt bo” pot arribar a fer que els infants odiïn la lectura, però amb els recursos que he compartit en aquest article i, sobretot, dedicant temps a fer-ho d’una manera molt menys imperativa o per imposició, de segur aconseguirem resultats a llarg termini, perquè no oblidem que no és feina d’un dia, sinó d’un període d’anys, i cal que esdevingui prioritari si volem educar infants que es converteixin en adults reflexius i lliures.
Ompliu de llibres la vida dels infants. Pares, mares, cuidadors, llegiu amb ells. Establiu un llibre com a regal d’aniversari, de sant, de tió o Reis. Mestres, parleu de llibres, lluiteu per una biblioteca escolar de qualitat, interesseu-vos per allò que interessa al vostre alumnat. Entre tots i totes tenim una missió meravellosa.
