✏ Jaume Macià - periodista
Imaginem que al millor restaurant del món ens servissin contes enlloc de menjar. Què demanaríem? Com ens els servirien? Quins combinacions resultarien més plaents? Aquest és el joc que planteja Natàlia Martínez als assistents a la càpsula “Com dissenyar un bon menú literari?“.
Martínez és mediadora de lectura, una persona enamorada dels contes que des del primer segon encomana la il·lusió per descobrir i compartir llibres infantils. Quan va ser mare i va començar a explicar-li contes al seu fill va néixer en ella aquesta passió per la literatura infantil i va reorientar la seva vocació.
Fidel defensora del programa LECXIT, Natàlia Martínez proposa acompanyar als infants en la lectura com si es tractés d’un joc. I si en comptes d’anar a dinar al millor restaurant del món anéssim a llegir? Imaginem la lectura com un menú degustació. D’aquesta manera aconseguim engrescar els infants i adolescents, massa acostumats a plantejaments de lectura impositius a les escoles (i sobretot als instituts) i poc avesats al joc. Els alumnes no juguen prou i els mestres i professors haurien d’utilitzar el joc per engrescar-los a llegir.
Després d’aquesta introducció Natàlia Martínez es disposa a llegir un poema i demana màxima atenció. Es fa el silenci i recita una obra de Joana Raspall: “Cuina de nines”. A continuació torna a fer la lectura del mateix poema demanant que els assistents acabin les frases amb la darrera paraula i tothom la diu a l’uníson. Tot plantejant aquest joc senzill ha aconseguit l’atenció plena i la diversió de les assistents. Afegeix que també es pot plantejar un poema com una endevinalla o com una sopa de lletres. Per què no començar una classe de literatura amb la lectura d’un poema? Per què no omplir l’escola o l’institut de poesia, a les parets i inclús a les portes dels lavabos?
En aquest punt demana que ens fixem en la taula que tenim davant. Abans que entréssim ha parat la taula, posant estovalles, plats, coberts, unes copes i… llibres! Tot està ben presentat i fa goig de veure. Això ens fa pensar. De la mateixa manera que amb el menjar, els llibres també han de venir de gust per la vista. Uns llibres en bon estat, ben presentats, sempre convidaran més a ser agafats i tafanejats.
Martínez ens planteja una activitat. Suposarem que anem de compres i cada parella haurà de triar tres contes de la taula amb ingredients que li cridin l’atenció. Per exemple, a una parella li toca: text, il·lustració, personatges. Llavors, perquè no hi hagi dubte del significat d’aquest aspectes, reparteix un pergamí enrotllat amb una explicació de què signifiquen els personatges, el marc narratiu, el narrador, la trama i estructura, els temes, el text, la il·lustració i el format i paratextos.
Seguint amb la metàfora d’un menú gastronòmic, els personatges serien com els aliments del plat, el narrador seria des d’on ens mirem aquest plat, l’estructura seria com estan disposats els diferents aliments i el text seria allò que li aporta sabor.
Tot seguit hem fet la posada en comú del menú escollit per cada parella. Apareixen contes de tota mena, tots ells amb unes il·lustracions molt vistoses. Hi ha autors de diferents orígens, des d’Anglaterra fins al Japó, passant pel Brasil.
Per exemple, “La meravellosa i horripilant casa de la iaia” de Meritxell Martí i Xavier Salomó, a partir d’un recorregut per una casa planteja un viatge a moltes històries i tradicions. En aquest conte la casa és un personatge més que amaga moltes sorpreses.
En canvi “El intruso”, de Bastien Contraire, és un llibre interactiu on els infants hauran de deduir i identificar la figura enganyosament similar que s’ha esmunyi en cada pàgina il·lustrada: l’intrús.
També hi ha contes de final impactant i sorprenent com “Bárbaro”, de Renato Moriconi, o “La promesa del capgròs”, de Jeanne Willis i Tony Ross. En aquest llibre s’utilitza el recurs de la repetició, cosa que ens obliga a fer-nos preguntes i mirar més enllà. A més també pot ser inquietant.
Això ens porta a reflexionar que a vegades el final dels llibres crea indignació entre els infants perquè no acaba bé. Martínez ens anima a llegir també aquests contes ja que impliquen un gran aprenentatge atès que la vida a vegades és així. Lamenta que malauradament no hi ha gaires contes de final infeliç.
La mediadora planteja ara un nou repte a les assistents: de quines maneres podem reunir els llibres i fer un bon menú? Proposa crear un còctel de llibres que comparteixen algun ingredient o aspecte literari. Per exemple, es pot fer un menú d’autor, on seleccionem diferents llibres d’un mateix creador. En què s’assemblen? En què no? Fent aquesta pregunta, els alumnes s’interessen per investigar. Es tracta de plantejar hipòtesis i que els alumnes hagin de cercar informació.
Cal parlar als infants de qui són els autors i les editorials ja que això fa que es vagin familiaritzant amb aquests conceptes.
Cal parlar als infants de qui són els autors i les editorials ja que això fa que es vagin familiaritzant amb aquests conceptes. A partir d’aquí, si els ha agradat un llibre, poden buscar altres títols del mateix autor. Així mateix si es troben davant d’un conte escrit originalment en un altre idioma cal que entenguin que hi ha traductors. De fet és important que coneguin totes les persones que treballen en l’elaboració d’un llibre.
Tal com hem fet un menú d’autor també es pot fer un menú degustació. Es pot parlar només de la coberta i la contracoberta. Es tracta de fer un tastet per obrir la gana i fer venir ganes de saber-ne més sobre aquell llibre. Un altre dia podem planteja un menú per compartir i que siguin els alumnes que portin llibres a classe i argumentin per què els han triat.
I si preparem un menú del dia? Reunim els llibres que tenen algun aspecte en comú i que els infants hagin d’investigar quin és l’ingredient compartit, per exemple, que tinguin un final semblant, que siguin del mateix gènere, de la mateixa editorial…
Així mateix, un dia especial pot venir de gust un menú gourmet. Presentarem llibres que guanyen molt mitjançant la mediació. Obres amb moltes capes que potser són més complexes i poden guanyar amb la conversa. Títols per paladars exquisits, que s’assaboreixen millor en companyia i maridats amb una bona conversa. Per exemple “Little tree”, de Katsumi Komagata, que Martínez defineix com una joia, una obra d’art. Un conte on el format, el tipus de paper o la forma del llibre també són elements narratius.
El menú festiu el podem plantejar per tractar els llibres d’una manera més amena. Es pot presentar un llibre joc, un còmic, un conte sense mots o llibres d’humor, com els del japonès Shinsuke Yoshitaki, que d’una manera desenfadada es pregunta què passa després de la mort a “Com serà el més enllà?”. Cal tenir en compte que a vegades els infants s’enganxen a la lectura amb llibres menys exigents però que fan la seva funció per despertar la seva gana. Més endavant ja tindran temps per accedir a obres de més qualitat o més complexes.
A més de crear menús, també és bàsic tenir la informació nutricional de cada llibre. Una altra dinàmica que es pot fer per valorar un conte és que els infants apliquin un percentatge a cada ingredient (personatges, marc narratiu…) segons la importància que creguin que té.
Per últim, Martínez recomana donar “regals” als alumnes a classe i que s’enduguin quelcom a casa que els faci recordar aquella sessió. També serà una excusa per compartir el que han après. D’aquest taller, per exemple, totes les assistents es van endur una “Guia d’ingredients principals” d’un llibre i unes propostes de “Menús literaris”.
Acaba un taller on hem gaudit parlant de llibres, hem rigut i se’ns han obert noves finestres. Marxem amb un aprenentatge prou evident: si nosaltres, els adults, gaudim parlant de llibres els infants també gaudiran escoltant-nos i potser els despertarem la fam de paraules.
Les 5 idees clau de la càpsula "Com dissenyar un bon menú literari?"
