5 claus per impulsar un estiu lector des de les biblioteques

La Nati Calvo Buil, presenta al blog d’Obrim l’Educació, 5 propostes perquè les biblioteques potenciïn i impulsin la lectura aquest estiu.

Les biblioteques públiques obriran de nou les seves portes quan es disposi de les mesures oportunes per fer-ho. Fins llavors, podem iniciar un procés de reflexió, debat i posicionament més que necessari davant les desigualtats que la situació que estem vivint no ha fet més que incrementar. El nostre principi d’universalitat ens empeny a començar a prendre posició i treballar plegats per donar respostes realistes a la nova i fràgil cartografia social que ja s’està fent palesa.

La acció de les nostres biblioteques va sempre més enllà dels seus espais concrets. La seva geografia d’acció quotidiana és l’entorn, la comunitat i, dins d’ella, els infants i els joves. I entre aquests infants o joves, aquells que no disposen dels mateixos mitjans ni la mateixa situació familiar, social i d’habitatge que d’altres.

El nostre repte seria dotar-nos de força i accions per mantenir una mirada de passat recent, de present i de futur que, tenint molt en compte els col·lectius més vulnerables,  permeti:

  • Relligar la universalitat del dret i el privilegi –com deia Gianni Rodari-, de la lectura.
  • Enfortir el procés de competència lectora.
  • Motivar l’expressió lliure, crítica i compartida d’aquesta experiència lectora. 
  • Crear consciència d’una entitat pròpia d’infant o adolescent que es construeix interiorment i en societat.

L’assoliment d’aquests objectius, les biblioteques públiques els hauríem de fer, com sempre, partint dels principis d’accés universal, dignitat, respecte, diàleg i convivència; de justícia social i de defensa dels nostres infants. Ells són subjectes del seu propi procés vital i nosaltres els acompanyem, des de la lectura per construir col·lectivament un món més digne per a tothom.

Proposem, doncs, un treball més acurat i una mirada profunda d’aquesta vulnerabilitat social que possibiliti dissenyar i disposar de diferents itineraris lectors adaptats a cada circumstància vital, a cada grup, a cada intervenció: 

1. Adaptar els espais interiors de les nostres biblioteques i estendre la nostra acció per apropar-nos als infants de la manera més pautada i adient:

  • Seguint aquest fil i sempre que sigui possible, intentaríem crear racons i zones atractives on convidar a la lectura. Àrees lliures o trobades personalitzades amb propostes engrescadores a partir dels llibres que mobilitzin vivències  integradores.
  • Sortir de les nostres fronteres físiques cap a l’espai exterior perquè, com s’ha dit anteriorment, la nostra acció és d’entorn i la nostra biblioteca és la ciutat, barri o poble al qual donem servei. Per tant, ens caldrà veure com organitzar petits o mitjans muntatges per descentralitzar-nos i fer foment lector allà on es trobin els infants més vulnerables. A prop d’ells i de les seves famílies o dels espais de joc, educatius, d’esport, d’acollida i suport i de socialització comuns.

2. Tenir cura del vincle afectiu entre cada infant i la seva biblioteca. Això ens suposaria:

  • Dissenyar una nova acollida personal o en petits grups més definida, més enriquidora i propera, on cada nom propi té vital importància i on els rituals hi haurien de ser presents.
  • Elaborar propostes estimulants i continuades al voltant de la lectura, l’aprenentatge i la dinamització cultural al llarg de tot l’estiu –si fos possible- i del temps amb l’objectiu d’arrelar-los de nou a la seva biblioteca pública i a la seva comunitat.

3. Promoure parelles de lectura intergeneracionals a través de les eines virtuals de què disposa la biblioteca pública i les institucions que l’emparen, mentre no puguin ser presencials.

Establir aquesta relació humanitzadora des del present entre els infants i la gent gran entorn la mentoria de la lectura pot generar connexions poderoses i amb valor de transformació social i personal. 

4. Col·laborar amb la comunitat educativa i amb les entitats de l’entorn que desenvoluparan projectes amb infants durant o després l’estiu: centres oberts i d’acollida, casals, esplais, etc.

Ens caldrà fer realitat que som xarxa d’atenció i cura dels col·lectius vulnerables.

La  biblioteca pública hauria de participar d’un projecte global d’atenció a la ciutadania, a partir d’iniciatives lectores concretes.

5. Transcendir el cercle de barri, poble o ciutat i atrevir-nos a crear i/o compartir projectes lectors amb altres biblioteques d’altres barris, pobles o ciutats.

D’aquesta cooperació més sistèmica poden sortir altres realitats comunitàries que ampliïn la reflexió, l’acció i la transformació dels reptes a superar. 

(*) Totes les propostes que inclou aquest article caldrà valorar-les de nou un cop es coneguin les condicions i els protocols d’acció que condicionaran la reobertura de les biblioteques i la recuperació progressiva de l’activitat comunitària.