✏ Laia Vicens - periodista
El programa de foment de la lectura s’adapta en entorns vulnerables, connecta l’escola amb la biblioteca i capta la implicació intergeneracional de voluntaris i voluntàries.
Les dades avalen el programa Lecxit: més de deu anys en funcionament, 150 municipis implicats, uns 300 espais Lecxit (entre escoles, biblioteques i entitats), gairebé 2.000 parelles lectores i unes 40.000 hores de voluntariat acumulades, només a Catalunya. El programa de la Fundació Jaume Bofill que vetlla per fomentar la millora de la comprensió lectora a primària té una mecànica tan senzilla com efectiva: uneix durant una hora a la setmana nens i nenes sense massa hàbits lectors amb voluntaris i voluntàries que tenen la missió de transmetre’ls el gust pels llibres i ajudar-los a entendre el que llegeixen. Però, en algunes escoles, aquest programa és molt més que una hora a la setmana, perquè el Lecxit ha servit de revulsiu per anar més enllà: en alguns casos, ha permès assolir petites victòries lectores en barris molt vulnerables, en d’altres ha connectat l’escola amb la biblioteca, i fins i tot ha aconseguit teixir xarxes de persones voluntàries implicadíssimes en el programa.
La Carmen, infermera de professió, és una de les voluntàries del Lecxit a l’Escola Antoni Gaudí, de Santa Coloma de Gramenet. Va conèixer el programa a través de la seva filla i no va dubtar a sumar-s’hi: “M’interessava molt acompanyar un infant que té dificultats, però sobretot volia transmetre-li el plaer de la lectura”. Els primers dies, recorda, van ser molt difícils: a l’alumne, de 10 anys, se li feia costa amunt la lectura i pràcticament no recordava les frases que acabava de llegir, i això el frustrava. “Em vaig amoïnar moltíssim. Què podia fer? Vaig veure que ell tenia un interès claríssim a la vida, el futbol, i vaig buscar llibres il·lustrats que parlessin de futbol”, explica. I va fer diana. Al tram final de curs la situació ha millorat moltíssim: la Carmen ha aconseguit que l’infant amb qui ha fet Lecxit se centri quan llegeix, agafi més velocitat en la lectura i se senti orgullós quan acaba un llibre. “No he sortit contenta, he sortit meravellada”, resumeix.
Un dels suports durant tot el curs per a la Carmen ha estat la resta de l’equip de voluntàries. “S’ha creat de manera espontània un grup molt cohesionat, que no només pensaven en l’infant a qui acompanyaven, sinó en els altres, i compartien i s’intercanviaven materials”, explica Marta Piqué, dinamitzadora del programa. La bona feina de les voluntàries ha tingut impacte en els infants: “Els infants acaben les lectures que comencen, i quan veuen que és mèrit seu, s’adonen que llegir és profitós per a ells”.
Carmen, voluntària Lecxit: “No he sortit contenta, he sortit meravellada”.
Voluntariat intergeneracional
En un altre municipi de l’àrea metropolitana, a Castelldefels, el paper del voluntariat també ha facilitat que el Lecxit faci un salt endavant a l’Escola Lluís Vives.
Una de les bones pràctiques que els dinamitzadors i dinamitzadores del programa ressalten d’aquest curs és haver inclòs alumnes d’ESO en l’equip de voluntariat, a través del Servei Comunitari. Es tracta d’una assignatura obligatòria a l’ESO que estableix que els alumnes han de dedicar algunes hores a fer un servei a la comunitat, ja sigui en matèria educativa, mediambiental, cultural o de lleure, entre altres opcions. L’Eduarda, de 15 anys, va escollir ser voluntària de Lecxit. “M’agrada estar amb infants i és l’escola on anava de petita”, explica. Ha sortit encantada de l’experiència: “He après a prendre decisions i a millorar la meva relació amb els infants”. Marina Arcos, que ha liderat l’aplicació del Lecxit a l’Escola Lluís Vives, agraeix la implicació de les joves. “Ha estat un intercanvi molt interessant. Hi ha molts infants de 4t de primària que són preadolescents i veien que les voluntàries no els tractaven com a criatures. La relació és molt més propera i, per tant, el referent lector que han tingut també és algú molt més proper a ells”, assegura: “Han fet un vincle molt més gran i això ha fet augmentar la motivació i millorar la seva actitud respecte a la lectura”. I si bé admet que el suport acadèmic que pot oferir una jove de 15 anys no és el mateix que el d’un adult, Arcos assegura que “amb un bon acompanyament” a les voluntàries, aquestes dificultats “es poden superar”. “Hem millorat la comprensió lectora d’infants de 4t, però el que més ha impactat és en la seva relació amb els llibres. Ara saben que els agrada llegir i tenen més autoestima”, valora.
Per a Arcos, això és el més important: “Hi ha voluntaris i voluntàries que es frustren perquè tenen moltes expectatives i es pensen que s’espera molt d’ells i els hem d’anar recordant que l’objectiu principal del programa és que els infants tinguin interès per la lectura”. En aquest sentit, Arcos es posa deures de cara al curs vinent: cal continuar buscant maneres de crear espais més adients i acollidors per llegir a les escoles. “En molts centres no hi ha biblioteques ni llocs preparats per a la lectura i això afecta moltíssim”, lamenta.
Eduarda (15 anys), voluntària Lecxit: “He après a prendre decisions i a millorar la meva relació amb els infants”.
Sortida a la biblioteca
Precisament, conscients de la importància de tenir un espai apropiat per llegir, des de l’Escola Montpalau de Pineda de Mar van dinamitzar una sortida a la biblioteca municipal perquè els infants que participen en el Lecxit coneguin aquest equipament clau per a tots els amants dels llibres. “Si havíem de fomentar l’hàbit lector, havien de conèixer la biblioteca, com a espai on anar a llegir i on conèixer un munt de llibres que ells no sabien ni que existien ni que hi poden accedir lliurament i endur-se’ls uns dies a casa si els agraden”, afirma Maria Nicolau, la dinamitzadora del Lecxit en aquesta escola.
La sortida va donar fruits: “N’hi ha que hi han tornat amb les famílies, que s’han fet el carnet i que ja han agafat llibres de préstec”. El canvi de xip s’ha produït a gran escala, diu Nicolau. “No només llegeixen més bé, sinó que han descobert el gust per la lectura, i aquesta és la llavor que farà que continuïn llegint”, reivindica. Segons les opinions que han recollit a final de curs, els participants en el Lecxit diuen que ara es diverteixen llegint i creuen que ho fan millor que abans. Un dos per un fantàstic que Nicolau espera que serveixi per reduir el fracàs escolar: “Molts alumnes es frustren molt quan no entenen el que llegeixen i està estudiat que aquesta és una de les causes que fa que abandonin els estudis”.
Per a consolidar la feina feta, el repte passa també perquè les famílies siguin un referent lector per als seus fills i filles. “Sabem que hi ha famílies que no poden per temps, per desconeixement o perquè no coneixen la llengua, però tenen un paper clau per crear l’hàbit lector”, diu Nicolau.
Maria Nicolau, dinamitzadora Lecxit: “No només llegeixen més bé, sinó que han descobert el gust per la lectura, i aquesta és la llavor que farà que continuïn llegint”.
Adaptats a la complexitat
A l’Escola Rosa Sensat de Reus saben bé que l’idioma és un escull per a moltes famílies. En moltes llars no s’hi parla el català i a l’hora de llegir-lo, els infants tenen serioses dificultats i els suposava “un esforç extra”, lamenta Ester Franquès, la dinamitzadora del programa al centre. “El repte principal ha estat mantenir l’atenció, que es concentressin en la lectura i que hi hagués un bon ambient”, diu.
En un barri complex i molt vulnerable, en aquesta escola el Lecxit s’ha adaptat a les necessitats dels infants: han introduït el Lecxit dins l’horari lectiu perquè l’absentisme escolar no perjudiqués el programa, han fet jocs d’endevinalles, han incorporat la lectura amb activitats de tota mena i han reduït les opcions de llibres per llegir per no eternitzar-se a l’hora de triar un llibre. El canvi ha estat notori: “Tots els infants han fet una millora, tant actitudinal com de lectura, perquè hem aconseguit que no la rebutgin”, diu Franquès. Ho confirma la Montse, que ha estat voluntària a l’escola. “Ha servit per despertar-los l’interès que passen coses bones quan llegim”, explica. Treballadora al sector bancari i mare de 3 fills, va decidir apuntar-se al programa per “ajudar a algun nen o nena a interessar-se per la lectura”. “M’agrada molt llegir i llegir contes, creia que les coses que havia après com a mare les podia aplicar a altres infants”, afegeix. Participar-hi li ha obert els ulls: “No cal anar molt lluny per veure que hi ha moltes diferències dins d’una mateixa ciutat. El Lecxit m’ha ensenyat que tothom es mereix les mateixes oportunitats”. Ara espera que els infants es quedin amb un missatge: “Ara saben que si hi ha algú que s’interessa perquè llegeixin és perquè llegir és molt important”.
Montse, voluntària Lecxit: "El Lecxit m’ha ensenyat que tothom es mereix les mateixes oportunitats".
