✏ Nekane Larrinaga Parrilla - periodista de Tinkle
Pujant pel llarg carrer de la Pedrosa, a l’Institut Trinitat Nova de Nou Barris, hi ha un petit racó amagat ple d’imaginació i fantasia. Concretament, l’Espai 3 Ulls és un lloc on, cada dilluns, un grup de 8 infants es reuneix per submergir-se en el fascinant món de les lletres. Però, què passa aquí exactament? Si voleu saber-ne més, acompanyeu-nos en aquesta aventura!
Arribem aviat, a les 16:30 h. A poc a poc, la biblioteca comença a omplir-se de diversos nens i nenes que venen a participar en el Lecxit, un programa impulsat per la Fundació Bofill amb l’objectiu d’incentivar la lectura entre els més petits i promoure la immersió lingüística mitjançant la millora de la comprensió lectora.
Els voluntaris i voluntàries que formen part del projecte també arriben i s’acosten ràpidament al seu nen o nena assignat. Ja es coneixen. Es percep que tots se senten còmodes en companyia de l’altre. Així doncs, cada parella es dirigeix al seu racó habitual i comença la sessió. Es guarda silenci.
Arraulits al sofà, trobem l’Esperanza, de 66 anys, i l’Andrés, de 9. Ens hi apropem amb discreció. L’Andrés llegeix a poc a poc, sense que l’Esperanza intervingui. Ja mostra aquella curiositat espurnejant pròpia de la seva edat, plena de descobertes per fer. El seu interès sembla infinit: els còmics d’aventures i la mitologia grega ocupen un lloc especial al seu món. Qui sap, potser som davant d’un futur historiador!
A mesura que avança el vespre, l’Andrés es mostra més cansat —es nota que és dilluns—, però igualment és capaç d’acabar Sunakay, un àlbum il·lustrat infantil que aborda la problemàtica de la contaminació dels mars amb plàstics. L’Esperanza observa el seu petit company de lectura amb una barreja d’orgull i tendresa. “He tingut molta sort amb l’Andrés. És molt maco i s’explica molt bé”, ens confessa.
Des de la seva experiència, l’Esperanza relata que és una vivència “molt agraïda”, afirmant que el més valuós que s’enduu és “la relació amb ells”. Deixem aquesta simpàtica parella concentrada per apropar-nos a la següent parella, o millor dit, trio.
No gaire lluny, trobem la Cèlia (74 anys), la Marian (11 anys) i la Fajar (9 anys), que són amb ella des de finals de setembre. Tot i que fa poc temps que es coneixen, la complicitat entre elles és palpable. La Fajar, per la seva banda, llegeix La cançó del parc, de Jaume Copons, mentre que la Marian opta per un títol divertit que ens arrenca un somriure: Junie B. Jones i el superguapo d’en Warren.
Totes dues llegeixen pel seu compte, preguntant les paraules que no entenen. “Què vol dir ‘encuriosida’?”. Es nota d’una hora lluny que tenen ganes d’aprendre. La Cèlia és capaç de dividir la seva atenció —tasca gens fàcil— i els aclareix el significat amb sinònims en lloc de traduir directament les paraules. La Cèlia ens comparteix que el principal repte que afronten és la pronunciació, però que igualment s’esforcen per seguir les seves explicacions.
El que més m’agrada són els infants i, com que estimo la llengua, intento que ells aprenguin a parlar. Els poso nivells i vaig avançant a poc a poc, canviant els tipus de llibres: poesia, còmics, etc.
La Cèlia, com l’Esperanza, també té experiència en el Projecte Lecxit. Per a ella, és la segona vegada, i ja ha desenvolupat una metodologia que li permet conduir les sessions de manera efectiva. Ens assegura que “el que més m’agrada són els infants i, com que estimo la llengua, intento que ells aprenguin a parlar. Els poso nivells i vaig avançant a poc a poc, canviant els tipus de llibres: poesia, còmics, etc.”. En un context on l’atenció és cada cop més dispersa a causa de les noves tecnologies i les xarxes socials, “és interessant que hi hagi una iniciativa que faciliti la possibilitat de llegir”, comenta la Cèlia.
A més de ser un espai tranquil per als infants, el projecte també suposa un gran repte pels adults. Segons el voluntariat, no sempre és fàcil mantenir l’atenció dels infants durant gaire temps, ja que la majoria arriben després d’unes intenses hores lectives a l’escola. Això fa que, en el moment de concentrar-se en la lectura, sovint es trobin cansats i amb l’atenció dispersa.
Són les 17:20 h i, com s’havia promès, arriba el moment del joc. En acabar els infants tornen a casa amb les seves famílies, contents perquè han après més que ahir i menys que demà. Entretant la Paula Trullols, dinamitzadora de l’Espai 3 Ulls, i els voluntaris fan un comentari conjunt de la sessió i posen en comú els aspectes que cal millorar.
Hi ha qui té més dificultats o no acaba d’entendre el que llegeix. Per aquest motiu, vam crear uns passaports lectors amb preguntes que els ajuden a comprendre millor el llibre.
“Aquest any hem aconseguit que s’hi apuntin el doble d’infants, 8 en total, i estem provant coses diferents, com ara començar directament amb jocs relacionats amb la lectura per trencar la rutina”, ens explica la Paula. Tots coincideixen que el nivell de motivació ha augmentat i que els infants “estan més engrescats amb l’activitat quan fem jocs”. D’altra banda, és evident que dins del grup hi ha diferents perfils, i per això fan servir diverses metodologies adaptades: “Hi ha qui té més dificultats o no acaba d’entendre el que llegeix. Per aquest motiu, vam crear uns passaports lectors amb preguntes que els ajuden a comprendre millor el llibre”.
Però, sens dubte, el més important és que aquest espai no és només un lloc per compartir la passió per la lectura entre infants i adults, sinó també un entorn on es formen connexions personals profundes que romandran en el temps. “Tenen una relació molt bonica; es preocupen mútuament i van més enllà del simple fet d’aprendre a llegir”, conclou la Paula.
Aquest reportatge ha estat elaborat per Nekane Larrinaga Parrilla, en el marc de la col·laboració de Tinkle Consultants amb la Fundació Bofill.
