✏ Laia Vicens - periodista
El mestre i poeta Andreu Galan dinamitza un taller per donar trucs a mestres i educadors sobre les possibilitats de treballar amb poemes.
Quan la desena de participants del taller s’han assegut a les cadires, en forma de mitja rotllana, es fa el silenci. I de cop, se sent ben fort: “Dos i dos?”. Qui ho diu és Andreu Galan, mestre, poeta i recitador i encarregat del taller “Com encomanar el gust per la poesia als infants?”, organitzat per la Fundació Bofill en el marc de la jornada sobre lectura “Ara ho entenc! Quan la comunitat acompanya en la lectura”. El poema de Jacques Prévert obre la càpsula formativa i Galan aconsegueix captar l’atenció dels assistents. “Dos i dos?”, insisteix. I els participants responen: “Quatre”. I Galan hi torna: “Quatre i quatre”. I la resta diu “vuit”, tot i que algun despistat també diu “quaranta-quatre”. “Vuit i vuit fan setze… Repetiu! Diu el mestre”, respon Galan. I llavors agafa embranzida i acaba de recitar el poema. “He volgut jugar amb un recurs que avui treballarem: la inferència”, anuncia, és a dir, que a partir d’alguns versos es poden deduir els següents. Ja té tothom a la butxaca.
Arriba el moment de les presentacions. Galan es presenta: és poeta, músic, mestre de primària, recitador de poemes i formador en escoles, biblioteques i instituts. També és autor de diversos llibres de poesia, com “Qui no sap riure no sap viure”, “Vull ser lliure”, “El fantasma Pixallits” i “Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis”, amb els quals ha guanyat alguns premis. És el torn dels participants, amb àmplia presència femenina (8 de 10): la majoria són mestres d’infantil i primària (jubilades o en actiu), tot i que també hi ha professionals de biblioteques. “Sou els escollits”, els diu Galan: “No tothom tria la poesia…”, afegeix.
La sessió avança farcida de referències i exercicis pràctics perquè els participants tinguin noves idees i recursos per treballar la poesia amb els infants. I què és la poesia? La resposta la troben al meravellós llibre d’Estrella Ortiz “Un poema para curar a los peces”, en què un nen pregunta a tota mena de personatges què és un poema. “Jo no sé definir ben bé què és la poesia, però la reconec”, sentencia Galan. En l’hora i mitja de formació recitaran poemes, descobriran l’extensíssim món de la poesia i aprendran trucs per fer-ne activitats a l’aula.
En els poemes, és com si el pensament fos la llana, però nosaltres amb agulles i punt li donem punta perquè siguin recordats.
Galán demana als participants que s’aixequin i imitin el que ell fa. “Ai, Verge Santa, Verge Santa”, exclama, fent gestos amb les mans. I tots repeteixen el mateix. “Per què sóc tan manta?”, segueix el joc. “Ai, Déu meu, Déu meu”, diu Galan i després la resta. “Estudiar és una creu!”, diu mentre dibuixa una creu amb les mans. I així segueixen fent rimar “assignatura” amb “massa dura”, “com costa” amb “trobar una resposta” o “miraculosament” amb “excel·lent”. El poema “Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar”, de Josep Maria Sala-Valldaura té dues idees clau que Galan vol transmetre als participants. D’una banda, les recurrències. “Estem inferint les respostes perquè una característica inherent del text poètic és la rima consonant, que ens ajuda a recordar”, diu. I d’altra banda, “posar el cos”, per exemple amb el joc amb les mans, també facilita recordar el text. “Sabem que de tot l’acte de comunicar, només el 7% és ocupat per les paraules que diem. La resta és la veu i el cos”, afirma Galan, citant un estudi científic. En resum, diu, “en els poemes, és com si el pensament fos la llana, però nosaltres amb agulles i punt li donem punta perquè siguin recordats”, sentencia Galan.
Per aprofundir en la importància de la veu, el cos i els altres elements de la comunicació no verbal els proposa dos poemes més: “Bicicleta”, de Desclot, i “Els malabaristes”, de Salvador Comelles, que juguen hàbilment amb les síl·labes i els monosíl·labs. Galan demana que cada poema sigui recitat per tres persones, i s’evidencien, així, personalitats diferents segons l’entonació i el ritme. Galan aposta per anar una mica més enllà quan reparteix unes gomes elàstiques: dos participants agafen la goma pels extrems i la tiven quan llegeixen el seu vers del poema de Comelles, la majoria monosil·làbics. “És com si fossin una sola persona: has de veure literalment com els mots van d’una banda a l’altra”, diu Galan, i els deixa caure que es pot fer el mateix exercici però passant-se una pilota. El consell definitiu és: “Ensenyeu poemes i acompanyeu-los amb gestos: els encanta i els és més fàcil de memoritzar”. I no només poemes: també val amb endevinalles i embarbussaments.
La realitat és un incendi. La poesia consisteix a preservar-ne les flames.
Encara un element més que pot aplanar el terreny de la poesia en el seu aterratge a les aules: la música. Galan posa base de rap dels anys 90 i recita/canta el seu “rap casolà”, un poema sobre gastronomia dels Països Catalans que acaba amb tots els participants cantant a l’uníson les últimes paraules del text -“Són productes de la terra, un menjar ben agradós!”-, en l’enèsima prova que la poesia no és ni avorrida ni antiquada ni per a adults.
De fet, durant el taller Galan intenta transmetre que “la manera més divertida d’escriure és amb mètrica”, perquè el que sembla una “restricció” de fer rimar paraules, pot ser una “proposta de millora per anar cap a una altra banda”. A la seva fitxa de presentació, Galan deia que esperava que la gent del taller marxés “amb un somriure que esdevingués espurna”, afegia. Veient les cares dels participants a l’acabar, Galan se n’ha sortit i amb bona nota.
Les 5 idees claus de la càpsula "Com encomanar el gust per la poesia als infants?"
