✏ Marc Solanes - periodista
El cas de la petita demarcació osonenca posa en relleu que amb la implicació i la voluntat dels agents clau es poden assolir els objectius de reforç educatiu del Lecxit amb escreix
A Roda de Ter ja fa més de deu anys que treballen amb un dels programes de suport educatiu de més èxit de la Fundació Bofill. Es tracta d’un cas d’èxit singular, ja que la clau d’aquesta llarga trajectòria no respon a grans gestes administratives. L’actitud i les ganes de tota la resta de parts implicades fan que el resultat i l’inici del projecte no depengui d’una institució amb majúscules: “Per iniciar aquest projecte no cal esperar a tenir un consistori 100% implicat que empenyi el projecte. De vegades només cal posar les coses fàcils i deixar que totes les parts vagin teixint l’estructura a poc a poc fins a consolidar-la”, explica Maria Dolors Dot, referent de l’espai Lecxit a Punt Roda Voluntariat.
Amb una població que no arriba als 7.000 habitants, aquest municipi de la comarca d’Osona ja compleix més de deu anys implementant el programa Lecxit, de reforç de la lectura.
El programa, que té per objectiu millorar la comprensió lectora a través de fomentar-ne el gust,es realitza en dues escoles de Roda, que també utilitzen un tercer espai segons les necessitats: la biblioteca municipal. La Maria Dolors Dot és una de les peces clau d’aquesta dècada que ara es compleix. “Ara fa deu anys que soc referent del programa de manera voluntària, és a dir, des del primer moment en què vam començar. A més, durant tot aquest temps he compartit la tasca amb l’educadora social de l’ajuntament, que resulta essencial per a l’èxit del projecte ja que facilita l’acompanyament i comunicació amb les famílies.”.
Tot va començar l’any 2013, quan l’ajuntament va decidit crear una borsa de voluntariat per a diverses activitats que es duguessin a terme al municipi. Va ser llavors quan li van demanar a la Maria Dolors que en coordinés el funcionament, que al cap de poc va veure clar que comptaven amb un perfil de voluntariat que encaixava perfectament amb les necessitats específiques del programa Lecxit. “Un cop vam tenir el vistiplau de l’alcalde, i el suport de la regidoria d’Acció social, vam començar a implementar-lo”.
Quan se li pregunta què significa per a ella el programa, explica que va molt més enllà d’incentivar el reforç de la lectura en els alumnes. De fet, el defineix com un projecte “socioeducatiu”, en el que l’entitat Punt Roda Voluntariat no va tenir cap dubte en formar-ne part des de l’inici quan la Fundació es va posar en contacte amb ells l’any 2013. El que va començar com una prova amb 12 voluntaris ha arribat a superar-ne els 21. “Si mirem enrere, veiem com el projecte ha anat creixent a poc a poc al llarg del temps i de manera sostinguda. Fins i tot en el moment de la pandèmia, les xifres no han deixat mai d’incrementar, especialment pel que fa a les persones voluntàries, que són una peça indispensable”.
Els centres que en formen part són l’escola Emili Teixidor i la Mare de Déu del Sòl del Pont. Des d’un inici, els infants que gaudeixen del programa l’han rebut amb els braços oberts. Tant és així, que les absències són pràcticament inexistents. “Els nens i nenes venen molt contents. Quan els preguntem, sempre responen amb un somriure que els agrada molt l’estona que dediquen a llegir amb els voluntaris i voluntàries. Fins i tot puntuen l’activitat amb un excel·lent! (riu). Un altre indicador és l’assistència: pràcticament no fallen mai. I, si ho fan, acostuma a ser per motius de salut o per forces majors”, explica Dot.
L’èxit és de Roda de Ter en conjunt. De totes les persones del poble, de la revista local… Fins i tot de la ràdio. Sense el granet de sorra de tots els actors no hauríem arribat on som avui
Un projecte del conjunt del poble
La funció de la Maria Dolors és la de coordinar, planificar i fer d’interlocutora entre les escoles i l’administració local. És a dir: fa possible que tant les usuàries com les escoles, l’ajuntament i la biblioteca estiguin satisfetes amb el desenvolupament del Lecxit. La conclusió, després d’una entrevista que s’allarga més d’una hora, és que no cal esperar a tenir tots els recursos de l’administració pública (si bé serien desitjables) per a gaudir d’una activitat com el Lecxit, de qualitat i amb bons resultats. “Al final, el més important és que les persones implicades n’estiguin convençudes. Hem fet moltes coses que demostren que, realment, existeix una actitud de voler tirar endavant les activitats. A partir d’aquí, l’èxit del projecte acaba sorgint sol”.
“Això sí, que la institució valori la importància de l’activitat resulta clau”, afegeix Dot. “És qui, al final, aprova els pressupostos i en garanteix la viabilitat”. En segon lloc, indica, es troben el seguiment i l’acompanyament dels mentors i mentores voluntàries. És molt important que se sentin còmodes, acompanyats i que sàpiguen que compten amb recursos útils per si, en algun moment, hi ha algun inconvenient”. A més, la Maria Dolors destaca la facilitat de fer-ho en un nucli urbà petit, que ha possibilitat la sinergia entre persones, col·lectius i institucions que no tenen res a veure amb l’educació pròpiament dita. “L’èxit és de Roda de Ter en conjunt. De totes les persones del poble, de la revista local… Fins i tot de la ràdio. Sense el granet de sorra de tots els actors no hauríem arribat on som avui”.
