✏ Magda Méndez i Abadia - periodista de Tinkle
Els dilluns fan de mal començar: molta mandra tornar a la rutina després de gaudir del cap de setmana. Però, en el cas de vuit infants que sovintegen l’Espai 3 Ulls a l’Institut Escola Trinitat Nova, els dilluns els acaben viatjant als llocs més insospitats. Vivint aventures per mar i aire, lluitant contra el Kraken per evitar que enfonsi el vaixell pirata o salvant a tota la ciutat de Gotham de ser devastada per un malvat Joker. De sota terra, trobant-se a tots els insectes que s’hi amaguen, a l’univers sencer, trepitjant per primera vegada planetes i satèl·lits. Màgia, descobriment, realitat, fantasia, riure, emoció, somnis… tot surt de les lletres, de les pàgines dels llibres que els infants que participen a Lecxit en aquesta tranquil·la biblioteca fullegen els dilluns després de berenar.
A tres quarts de sis en punt, els infants i les voluntàries s’asseuen a una mateixa taula. Habitualment, un joc relacionat amb la lectura dona el tret de sortida a la sessió. És una manera lúdica de trencar amb el seu dia a dia, tot i que segueixin a les instal·lacions de la seva escola. D’aquesta manera, “entren més fàcilment en la dinàmica de llegir”, explica la Paula, dinamitzadora de la biblioteca de l’Espai 3 Ulls. Una novetat que han incorporat aquest any i que reforça vincles i engresca als infants a endinsar-se en l’aventura de la lectura.
Després toca triar. No és una decisió fàcil, però n’hi ha que ho tenen claríssim. En Youssef, que té 10 anys, va directe a un llibre que té de fa temps al seu punt de mira: explica tot el que cal saber sobre les marietes. La Cloti, la seva parella de lectura, el segueix i trien un lloc còmode per gaudir de la lectura. De seguida entren en matèria. En Youssef està concentrat en la lectura des de la primera pàgina. I no és gratuït aquest interès: “el que més m’agrada llegir és sobre bitxos, tota mena de bitxos”, confessa. Tenim un entomòleg en potència! N’és un gran expert, i té debilitat pels escarabats, que, al contrari que a molta gent, a ell no li fan por. Cal dir que a en Youssef també li agraden els còmics, però, curiosament, Spiderman no és el seu preferit.
He notat que he millorat. Ho noto totes les vegades que llegeixo: noto que aprenc més.
Fa tan sols unes setmanes que en Youssef i la Cloti són parella de lectura, però es nota una connexió especial. Ell llegeix en veu alta i la Cloti li corregeix la pronunciació en algunes paraules més complicades. “M’agrada que m’ajudi a parlar millor el català i aprendre a llegir i a pronunciar els apòstrofs i aquestes coses que no en sé molt”, diu el nano. I sembla que funciona: “he notat que he millorat. Ho noto totes les vegades que llegeixo: noto que aprenc més”, assegura. La Cloti va fent que sí amb el cap: “accepta molt bé totes les crítiques, que sempre són constructives. I, sobretot, és que té moltes ganes i això no té preu”, assegura la voluntària, que ja tenia experiència a Lecxit, però l’any passat ho feia a una aula d’un institut. “La dinàmica de fer-ho a una biblioteca és diferent. Bàsicament, perquè surts de l’entorn de la mateixa classe on estan els infants i aquí he notat que s’introdueix una mica de joc, abans o després de la lectura. És molt participatiu, perquè aquest joc uneix tant als infants com als voluntaris”, explica la Cloti.
Un parell de metres més enllà, asseguts a una taula, hi ha un trio que desprenen una energia especial. Són el Gerardo, d’11 anys, l’Ayman, que justament avui n’ha fet 10, i en Josep Maria, que fa ben poc que s’ha unit com a voluntari de la iniciativa. Però són realment asseguts a taula? Sembla que se’ls veu flotar… ah, és clar! Estan llegint un llibre sobre l’espai, astronautes i coets! L’Ayman i el Gerardo van fent torns per llegir en veu alta, ajudats pel Josep Maria, però la dinàmica va més enllà de la forma per passar a comentar el que explica el llibre i a descobrir coses noves que serveix per a la vida. “Quan la lluna fa una C diries que està creixent… però la lluna és mentidera! Així que quan veus que està en aquesta forma, vol dir que està decreixent. I quan és a l’inrevés i fa una D, vol dir que és lluna creixent”, els explica en Josep Maria. Ho escriuen, s’ho miren i remiren, però l’Ayman no hi veu la D per enlloc i no se n’acaba de refiar. Serà perquè no només la lluna és mentidera, i ha après a no creure’s tot el que li diuen.
Si els preguntes al Gerardo i a l’Ayman quin és el tema que més els agrada no caldrà ni mig segon perquè et diguin a l’uníson “el futbol!” Potser la samarreta del Lamine Yamal que porta l’Ayman ens hauria d’haver donat alguna pista en aquest sentit… Però no cal rascar gaire per veure que hi ha interessos més enllà de la pilota. “També m’agraden els llibres d’aventures”, diu el Gerardo, “especialment un d’uns pirates que anaven a buscar al Kraken, un monstre del mar, i l’havien de matar”. L’Ayman, ens explica la seva altre passió: “m’agraden les pedres i els minerals perquè són coses que utilitzem per fer coses, com una casa”.
A casa li llegeixo a la meva germana petita, que té 10 mesos, però ja ho entén una mica.
Han començat al Lecxit aquest curs, i ja ho comencen a notar. “Veig que estic aprenent molt, especialment quan llegim a classe. I, des que vinc aquí, també algunes vegades llegeixo a casa”, explica en Gerardo. L’Ayman també està agafant l’hàbit: “a casa li llegeixo a la meva germana petita, que té 10 mesos, però ja ho entén una mica”, assegura. En Josep Maria somriu amb cert orgull. “A mi m’ha agradat sempre, llegir. I avui en dia als nois això de llegir els costa una mica, perquè tenim molts mòbils i moltes tablets…”, afirma el voluntari.
L’hora de lectura ha passat volant, empesos per les paraules que encara ressonen a la biblioteca de l’Espai 3 Ulls. Ara els nanos enfilen cap a casa seva, mentre els voluntaris parlen una estona amb la Paula. “Aquesta activitat ajuda a millorar el nivell de lectura dels infants que veiem que és molt, molt baix, tant de lectura mecànica com de comprensió lectora”, apunta amb certa preocupació la Cloti. “La comprensió lectora és quelcom que s’ha de millorar, sens dubte, i si des d’iniciatives com Lecxit podem aportar alguna cosa, ens sentim orgullosos”, afegeix. En Josep Maria es fixa l’objectiu que, al cap i a la fi, és el de tots “a veure si aconseguim que els agafi una mica d’il·lusió per llegir”. Una il·lusió que portarà als infants de la Trinitat Nova als confins de l’univers que s’amaguen entre les lletres d’un llibre.
La comprensió lectora és quelcom que s’ha de millorar, sens dubte, i si des d’iniciatives com Lecxit podem aportar alguna cosa, ens sentim orgullosos.
Aquest reportatge ha estat elaborat per Magda Méndez i Abadia, en el marc de la col·laboració de Tinkle Consultants amb la Fundació Bofill.
