✏ Laia Vicens - periodista
El programa de foment de la lectura troba en les biblioteques municipals un gran aliat per millorar la comprensió lectora i reduir les desigualtats educatives.
En desenes de biblioteques de Catalunya és ben normal veure aquesta imatge: un nen o una nena arriba amb la seva motxilla, es troba amb un adult, trien junts un llibre i busquen un espai on llegir plegats. No són familiars, ni fan classes de repàs. Estan participant en el Lecxit, el programa de la Fundació Bofill que busca afavorir l’èxit educatiu a través de la lectura. En total, hi ha 300 espais arreu del país que formen part de la xarxa del programa, i una bona colla són biblioteques municipals. N’és un exemple la biblioteca Carles Morató de Solsona, que segons la seva directora, Ester Barniol, està “al servei i a la disposició” del programa. “És important que el Lecxit es faci a les biblioteques perquè som un punt neutral, un punt de trobada”, explica, convençuda de les virtuts del programa.
La biblioteca Carles Morató s’hi va sumar el 2019. Quan van tenir coneixement del Lecxit van decidir participar-hi de seguida. No és que haguessin detectat grans retrocessos en el ritme lector al municipi; simplement van trobar tot d’avantatges a formar part del programa: “Era una bona oportunitat per millorar la comprensió lectora, que és bàsica, perquè ens serveix per entendre des d’una recepta a un cartell informatiu”. A més, era una bona ocasió per obrir-se més encara a la ciutat. “Segur que hi ha nens i nenes que, si no estiguessin al Lecxit, no vindrien mai a la biblioteca, i així també poden descobrir el ventall d’opcions de llibres que tenen. Si no els agrada la lectura de l’escola, aquí poden trobar altres propostes”, afirma la directora.
Dedicar temps als infants
És important que el Lecxit es faci a les biblioteques perquè som un punt neutral, un punt de trobada.
Des de la biblioteca busquen voluntaris, els fan la formació, es posen en contacte amb les escoles per saber quants infants poden assumir, i, finalment, fan les parelles, que es troben un cop a la setmana a l’espai municipal. En aquests tres cursos han acompanyat 44 parelles. Una de les voluntàries més veteranes és la Remei Aranda. Hi participa des del primer dia. “Vaig conèixer el Lecxit perquè vinc molt a la biblioteca. Llegeixo molt, és el meu vici”, relata. Periodista i publicista de formació, diu que ara que està jubilada tenia les hores per col·laborar. “Els infants són el futur i estic convençudíssima que la seva formació no és només a l’escola o a casa. La societat hi ha de participar activament, i jo podia dedicar-hi una cosa que mai em tornarà: el meu temps”, argumenta la Remei.
Parla amb convenciment del paper clau que té la biblioteca, la ciutat i la societat en general en l’educació de tots els infants: “Hem de col·laborar tots en la seva formació”, insisteix, i remarca que és “molt gratificant” observar que les hores de lectura amb els nens i nenes funcionen “i valen la pena”. Ella només veu coses positives al programa: “El Lecxit és un aprenentatge: he après que els infants necessiten molta atenció i que, si estàs per ells, no estan enganxats a les màquines”.
La Remei ha comprovat que millorar la comprensió lectora els fa pujar l’autoestima i els enganxa a l’hàbit de llegir. De fet, de les coses que fan més feliç a les responsables de la biblioteca és trobar-se amb infants del Lecxit que tornen a buscar llibres amb els seus pares. “Les famílies estan molt contentes, els voluntaris i voluntàries pensen que és una activitat molt enriquidora, però qui realment veu més resultats són les escoles, i ens diuen que noten molta millora en els infants”, assegura l’Ester.
El paper de la família
Les biblioteques no són només l’espai físic on infant i voluntari es troben en el marc de les sessions Lecxit, sinó que també esdevenen una pista d’aterratge perfecta cap al gust pels llibres i la millora de la comprensió lectora per a molts infants. I també per a les seves famílies.
Ara un dels reptes de la biblioteca de Solsona és activar les famílies perquè s’adonin que són un motor cabdal en l’aprenentatge lector dels seus fills i filles. A través de la iniciativa “Les famílies, aliades de la lectura”, que també promou la Fundació Bofill, estan preparant tallers i xerrades perquè vegin “tot el que poden fer a casa” per promoure l’hàbit lector. “Llegir no és una cosa només de casa o la biblioteca”, destaca l’Ester. De fet, el grau de competència lectora afecta de manera desigual a les famílies, fins al punt que entre els alumnes de 4t de primària hi pot haver mig curs de diferència entre els infants que tenen un suport lector a casa i els que no. I aquestes desigualtats s’expliquen per la renda (l’alumnat econòmicament vulnerable té 20 punts menys de comprensió lectora que el de famílies benestants), però també -i sobretot- per l’acompanyament i el clima lector a casa (la diferència és de 22 punts entre els que tenen suport familiar i els que no).
En aquest context, doncs, les biblioteques no són només l’espai físic on infant i voluntari es troben en el marc de les sessions Lecxit, sinó que també esdevenen una pista d’aterratge perfecta cap al gust pels llibres i la millora de la comprensió lectora per a molts infants. I també per a les seves famílies.
Com la directora de la Biblioteca pública de Solsona, l’Ana Peribáñez, Tècnica Auxiliar de biblioteca de la biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, ressalta: “Per a nosaltres és una satisfacció enorme quan les famílies tornen amb els seus fills i filles després del Lecxit a agafar més llibres”. Des del curs 2014-15 que aquest espai municipal participa al programa i des d’aleshores ja han acompanyat a més de 200 infants. “Fer el Lecxit a la biblioteca és una oportunitat molt gran d’apropar-nos a tothom, de donar-nos a conèixer com a espai i com a recurs per a tota la ciutadania, i d’oferir el coneixement i la cultura en igualtat de condicions”, explica. Conscient de les dificultats econòmiques, lingüístiques i educatives que travessen moltes llars catalanes, l’Ana posa l’accent en la necessitat d’universalitzar la lectura i millorar-ne la comprensió. “M’agradaria molt que els llibres arribessin a tots els infants, que tots poguessin gaudir de la gran aventura que és llegir, sense distingir entre pobres i rics. I estic convençuda que amb el Lecxit estem més a prop d’aconseguir-ho”, assegura.
En aquesta biblioteca de Rubí, els voluntaris són alumnes d’ESO del municipi, que participen en el programa al llarg de les hores d’aprenentatge servei que han de fer a l’institut. “Els infants veuen als voluntaris com un referent, com algú que els dedica una estoneta de la seva vida a estar amb ells, sense fer res més que estar per ells, i això molts nens no ho tenen”. Per resoldre aquesta mancança, l’Ana es fa un tip d’aconsellar a les famílies que dediquin “almenys cinc minuts cada dia” a llegir amb els seus fills i filles. “És un gaudi veure els progressos que fan els infants en la lectura. Per això sempre dic als voluntaris que el Lecxit és una experiència única que no trobaran enlloc més”, remarca.
Reduir desigualtats
L’entorn proper a l’infant -i això vol dir, bàsicament, la família i l’escola- és determinant perquè els nens i nenes desenvolupin l’hàbit per la lectura. Però quan aquest entorn no se’n surt amb garanties, cal promoure altres espais que superin les desigualtats.
A Constantí també han constatat la bona acollida del programa. Des del 2018, la biblioteca participa en el Lecxit, juntament amb les dues escoles del municipi. “La biblioteca és un espai idoni per desenvolupar aquest projecte de foment a la lectura”, afirma el Manel, bibliotecari. Diu que els nens i les nenes que hi participen “estableixen uns llaços emocionals molt especials entre ells” i també amb els voluntaris, la majoria dels quals són usuaris habituals de la biblioteca.
Precisament, qui també va conèixer el Lecxit a través de la seva biblioteca és la Rita Espuny. Des de fa anys és voluntària a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. “Anava a llegir a cases de persones que tenen dificultat de visió i també portava llibres a domicili”, recorda la Rita. Per continuar promovent el gust pels llibres i la lectura, ara entre els més petits, no va dubtar a apuntar-se al Lecxit i des de fa un temps acompanya infants perquè millorin la comprensió lectora. “M’agrada molt fer-ho. Són nens i nenes que a casa potser no poden estar pendents d’ells i no els poden ajudar a llegir”, diu. A la biblioteca tenen clar que aquest és, justament, el públic al qual es dirigeixen: “Participem des de fa 8 anys al Lecxit per acompanyar els infants que a casa no tenen referents que els acompanyin en la lectura. I vam començar pels nouvinguts, perquè segurament són els més vulnerables”, explica Irene Prades, responsable de la biblioteca.
Tot i les virtuts que reconeix al programa, admet que en el cas de Tortosa han notat que al principi costa mantenir la motivació dels infants al llarg de les setmanes, una situació que a poc a poc va canviant. De nou, i segons la seva opinió, un factor decisiu és la família: “Crec que ens falta el seu suport i que entenguin que és important que vinguin a la biblioteca”, rebla.
L’entorn proper a l’infant -i això vol dir, bàsicament, la família i l’escola- és determinant perquè els nens i nenes desenvolupin l’hàbit per la lectura. Però quan aquest entorn no se’n surt amb garanties, cal promoure altres espais que superin les desigualtats. I aquí entren en joc les biblioteques, com s’ha vist, però també entitats, ONG i altres agents que cada dia posen de manifest que educar és una responsabilitat social que es pot fer en comunitat.
