✏ Mònica Baró, Maite Comalat, Guillem Fargas, Maria Gajas i Sònia Garrido
Els nostres infants i joves tenen 85 dies de vacances d’estiu, un dels períodes de pausa estival més llargs d’Europa. Aquest període tan prolongat presenta un desafiament per al desenvolupament de les competències lectores, especialment per aquells infants que es troben en situació de major vulnerabilitat. Diversos estudis apunten que, per aquest col·lectiu, l’estiu suposa una pèrdua d’aprenentatges equivalent a 2 o 3 mesos d’escola; una mancança que s’acumula i es cronifica al llarg dels anys i que pot arribar a suposar, en els casos més greus, una pèrdua d’aprenentatges de 3 cursos acadèmics en matèries com llengua i matemàtiques quan acaben l’educació Primària.
El treball que presentem s’ha elaborat amb l’objectiu d’identificar estratègies per minimitzar els efectes negatius de les vacances d’estiu en aquest àmbit i ha estat dut a terme per un equip format per professionals de l’educació i biblioteques i coordinat per la Facultat d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona. Aquesta investigació, que analitza diferents projectes internacionals, aborda la qüestió des de diferents dimensions, tenint en compte l’abast territorial, el nivell educatiu, el treball en l’àmbit de l’equitat i la perspectiva comunitària. Mitjançant l’elaboració d’una pauta d’anàlisi i la col·laboració de diverses institucions, com la Biblioteca de Rosa Sensat, els Centres de Recursos Pedagògics del Departament d’Educació i el CRAI Mundet de la Universitat de Barcelona, s’han identificat experiències rellevants en aquest àmbit.
Els resultats preliminars de la recerca han destacat la presència d’un conjunt diversificat d’accions implementades en diferents àmbits geogràfics i culturals. Entre les regions estudiades s’inclouen Catalunya, països anglosaxons com els Estats Units, Regne Unit, Austràlia i el Canadà, i països europeus com Bèlgica, Països Baixos i Noruega.
En la selecció final, s’han destacat cinc iniciatives que ens han semblat interessants de cara a establir un programa de promoció lectora a l’estiu a casa nostra i que comparteixen unes característiques comunes:
- En la majoria dels casos, els programes són promoguts pels serveis bibliotecaris o per agències nacionals de lectura, tot i que també n’hi ha d’impulsats per associacions sense ànim de lucre que treballen en àmbits relacionats amb la promoció de la lectura, i en algun cas per empreses privades (una editorial i un banc).
- Aquests programes solen disposar d’un suport via web que facilita la interacció amb els participants per mitjà d’entorns participatius (xats, concursos, jocs, etc.), però que també posa a disposició dels adults nombrosa documentació relativa als objectius i procediments de les accions, com ara seleccions de lectures, guies i pautes, i recursos com ara lectures en línia, tallers o xerrades sobre llibres.
- La majoria dels programes ofereixen incentius a la participació, en forma de premis físics o virtuals.
- Les accions s’adrecen a una franja d’edat àmplia, que pot anar des de la primera infància fins als 13 anys, tot i que sovint arriben fins als 18.
A continuació, descrivim els cinc programes tot especificant-ne les característiques que els fan rellevants.
Club de lecture d’été TD - TD Summer Reading Club
Programa de lectura bilingüe, basat en uns carnets amb reptes i adhesius que ofereixen les biblioteques, i amb un entorn web que permet interactuar amb els altres lectors.
Pivota entorn les biblioteques públiques i ofereix accions diferenciades per a infants de 0-5 anys i 6-12 anys. Les famílies es presenten, en tots dos casos, com el millor entorn per ajudar els nens i nenes a aprendre. Disposa de materials accessibles, els quaderns estan disponibles en àudio, braille i lletra gran.
- Hi ha implicades més de 2.200 biblioteques públiques d’arreu del país.
- Arriba a més de 8 milions d’infants a través de les seves famílies.
- A parer del 98% dels adults, els infants han millorat les seves competències lectores durant l’estiu.
- Està dirigit per la Biblioteca Pública de Toronto en col·laboració amb la institució federal Library and Archives Canada.
- Està patrocinat per TD Bank.
- Ha generat un mapa amb la ubicació de totes les biblioteques que hi participen i una línia del temps amb la història del projecte. Han publicat un informe de l’impacte del projecte el 2022 (10 p.)
Activitat estatal: Canadà (1996). Més informació en francès – Més informació en anglès
Bestemming: bib
Programa basat en un passaport per viatjar a partir de la lectura de llibres, amb quatre destinacions de viatge que, per tant, implica que cada participant llegeixi quatre llibres a l’estiu pels quals reben segells a la biblioteca.
Pivota entorn les biblioteques públiques, però es fa imprescindible la col·laboració dels centres educatius en el repartiment dels passaports. Ofereix accions diferenciades per a infants de 3-7, 8-12 i 12-18 anys. Disposa d’un entorn web per tal de compartir lectures, on també hi ha els materials.
- La del 2023 serà la 4a edició.
- Hi ha implicades 120 biblioteques públiques de la zona.
- A l’edició de 2022 hi van participar 2.327 infants i joves.
- L’impulsa l’associació Iedereen Leest, que promou la lectura i crea xarxes locals de biblioteques, organitzacions educatives, escoles, llibreries, etc.
Libraries and summer food
Un infant que passa gana no llegeix. Aquesta és la premissa de la qual parteix aquesta iniciativa promoguda per les biblioteques públiques i el departament d’agricultura dels Estats Units (USDA), que pretén garantir una alimentació saludable a les famílies d’entorns desfavorits, en una època on l’escola no pot cobrir aquesta necessitat.
Les biblioteques esdevenen centres de distribució d’àpats diaris per a les famílies que ho requereixen, acció que permet alhora apropar la cultura del llibre a aquest perfil de famílies i estrènyer el vincle amb les biblioteques de referència.
- Les biblioteques s’hi subscriuen voluntàriament, i han de complir uns requisits per ser escollits com a centre Summer meals.
- Entitats diverses (escoles, campaments, organitzacions religioses…) actuen com a patrocinadors, encarregant-se de les responsabilitats financeres, administratives i de servei d’alimentació d’una àrea concreta.
- El programa està àmpliament present a tot el territori, amb elevats nivells de participació per part de les famílies i evidències de millora en les taxes d’alfabetització dels infants beneficiaris.
- Suposa una acció clarament enfocada a aconseguir l’equitat socioeducativa i la reducció de la bretxa cultural entre les famílies de diferent nivell socioeconòmic.
Activitat nacional: EUA (2012) – Més informació
Sommerles.No
Sommerles.no és una campanya nacional i digital dirigida a infants dels 6 als 13 anys, gestionada per les biblioteques públiques de Noruega. Va començar com a part d'un projecte de les biblioteques de Vestfold. Concretament, va sorgir amb voluntat d'assolir que els infants tinguessin l’oportunitat de continuar llegint i ampliant el seu gust per la lectura durant els mesos d’estiu.
També es van basar en les conclusions d’estudis PIRLS. En elles es demostra que aquells nens i nenes que llegeixen diàriament per plaer assoleixen més bons resultats en aquestes proves i tenen una millor destresa i competència lectora. Va començar com una campanya tradicional en paper, però es va transformar en campanya digital de lectura d’estiu, fent ús d’elements relacionats amb la gamificació.
- Se n’han fet 11 edicions.
- Arriba a 1 de cada 5 infants del país, amb menys eficàcia entre els que no tenen el noruec com a llengua familiar.
- Assoleix que es comencin a igualar els índexs lectors de nois i noies.
- L’impulsen les biblioteques públiques amb el suport de la Biblioteca Nacional.
- La part tècnica la gestiona Snuti AS, una empresa de videojocs. També hi col·laboren la Biblioteca Central de Noruega, la Biblioteca del Parlament Sámi i la Norwegian Sound and Braille Library.
- L’any 2018 es va avaluar l’impacte del programa mitjançant un estudi.
Activitat estatal: Noruega, 2012 – Més informació
Leggere: Forte!
Leggere: Forte! Ad alta voce fa crescere l’intelligenza és un programa sorgit a la Toscana que busca fomentar la lectura en veu alta envers els infants i joves de la zona. Parteix de les conclusions derivades de la recerca universitària que demostren que la lectura en veu alta a les escoles contribueix a l’èxit educatiu.
Va iniciar-se a les llars d’infants de la regió i es va anar ampliant a les escoles de primària i secundària. A causa de la pandèmia, es va considerar interessant ampliar la proposta als casals d’estiu i a les famílies, amb l’objectiu de recuperar els aprenentatges i les habilitats cognitives perduts durant aquells mesos tot aprofitant l’estiu. Des del web es proporcionen els materials, formacions, guies teòrico-pràctiques i, també, itineraris de lectura per edats. L’activitat es planteja també com un mecanisme per transitar de la igualtat a l’equitat, aportant més a qui més ho necessita.
- Es troba en la 4a edició.
- El curs 20-21 hi participaven uns 4.530 infants i joves. Hi estaven implicats més de 450 adults d’unes 42 institucions educatives diferents.
- Està coordinat per un grup de recerca de la Universitat de Perusa en col·laboració amb l’Ufficio Scolastico Regionale della Toscana, l’INDIRE (Institut Nacional de Documentació, Innovació i Recerca Educativa) i el CEPELL (Centre de Llibre i Lectura del Ministeri del Patrimoni Cultural dedicat a la promoció de la lectura).
Activitat regional: Toscana, 2019 – Més informació
🔍︎ Conclusions
Tot i que en un inici ens vam plantejar identificar experiències amb coincidència d’objectius en un entorn proper, hem hagut de recórrer a programes i accions internacionals per trobar-ne de prou alineades amb la nostra proposta i prou consolidades. A Catalunya hem detectat accions individuals, de centres o de municipis, que tenien com a objectiu genèric la promoció de la lectura a l’estiu, però sense la intencionalitat de minimitzar els efectes de l’aturada lectiva i sense la mirada d’equitat que buscàvem.
Certament, aquesta mirada tampoc l’hem trobat en tots els programes internacionals analitzats, ja que majoritàriament són oberts a tothom, i no es contempla una barrera econòmica d’accés ni accions específiques per centrar el focus en els que més ho necessiten. Així doncs, el problema de com arribar als qui més afecta l’aturada lectiva per les seves condicions socioeconòmiques no queda resolt, excepte en el cas de Libraries and summer food, que vincula l’aprovisionament alimentari amb la lectura. En aquest sentit, ens ha semblat molt interessant la idea de treballar amb el sector del lleure, tal com fa el programa Leggere: Forte!, bé sigui amb els casals d’estiu o les colònies. Aquesta podria ser una manera de focalitzar les accions amb un objectiu d’equitat.
D’altra banda, hem observat que l’escola no es dibuixa com un canal preferent per a aquests programes: no actua com a mediadora entre les campanyes i els lectors de vehicle, no prescriu lectures ni les incentiva en coordinació amb altres agents que puguin oferir el servei durant les vacances escolars. Tampoc hem trobat cap model que contempli una línia de treball mantinguda de juny a setembre, que estigui coordinada amb l’escola, per tal de donar continuïtat a les accions i veure’n els beneficis.
De l’anàlisi, es conclou que la majoria dels programes han tingut els seus inicis en un entorn local -una biblioteca pública, normalment- i, com que han estat exitosos, s’han replicat en l’àmbit municipal, regional o estatal. En aquest sentit, sembla positiu que els programes parteixin d’una realitat concreta, no d’una idea teòrica que després s’aplica al territori. No obstant això, hi hem trobat a faltar uns processos d’avaluació més definits, ja que la majoria es basen en indicadors quantitatius i en la satisfacció dels usuaris, i no avaluen els beneficis que han aportat als nois i noies, individualment.
La nostra recerca, doncs, ha evidenciat que no hi ha una proposta única que permeti assolir el doble objectiu d’evitar la pèrdua de competència lectora durant les llargues vacances d’estiu, i d’incidir especialment entre els infants més vulnerables i que, molt probablement, caldria tenir en compte les diverses solucions a què s’ha arribat en altres contextos per posar en marxa les accions necessàries al nostre país.
