La Laura Parra comparteix al blog d’Obrim l’Educació, 5 propostes perquè les famílies puguin treballar amb els infants la comprensió lectora des de casa.
“La comprensió és una conversa entre el lector i el text”. Aquesta cita de la pedagoga i autora estatunidenca Debbie Diller ens explica, d’una manera molt senzilla, que llegir no és simplement descodificar paraules, sinó relacionar-se amb el text com ho faríem amb un altre individu, conversant.
Sovint, quan parlem de comprensió lectora, la nostra ment va directament a contes i novel·les, però sempre que hi hagi un text, una persona que el llegeix i una interacció, té lloc la màgia de la interpretació, aquesta “conversa” de la qual ens parla la Debbie a la seva cita.
Quan un infant comença a descodificar el llenguatge escrit, la seva vida canvia. Ja pot llegir lletres que trobi a qualsevol lloc i, a mesura que vagi practicant i adquirint fluïdesa, la part mecànica de la lectura passarà a un segon pla i podrà dedicar els cinc sentits a entendre, seguir indicacions, evitar perills, viatjar amb la ment o simplement gaudir.
La lectura s’ha de fomentar sempre, però és en aquests moments de sotrac social quan les famílies han hagut d’emprendre una escola a casa, assumint responsabilitats que no tocaven (per part dels adults) o noves maneres d’enfocar l’aprenentatge (per part dels infants). A més, com ja imaginàvem, amb aquesta escola a casa queda palès l’escletxa entre les famílies més i menys afavorides, i les dificultats de les segones amb el seguiment de l’educació dels seus fills i filles.
Queden encara uns quants mesos fins setembre i no podem oblidar el paper tan important que juga la comprensió lectora en el desenvolupament de les nostres vides i, sobretot, com a competència clau per impulsar l’èxit educatiu. És per això que cal seguir treballant-la durant l’estiu i acompanyant la lectura dels infants amb aquestes cinc propostes:
1. Lectura en veu alta.
És important fer de model lector davant els infants. Quan nosaltres llegim en veu alta, modelem l’entonació, el to de veu, les pauses curtes i llargues, la musicalitat del llenguatge, les emocions que transmet el text… Les nenes i els nens són grans imitadors dels adults, i si els agrada com llegim, voldran fer-ho igual que nosaltres. A més, si els demanem que ocasionalment siguin ells i elles qui ho facin, detectarem dificultats en les que podrem incidir més tard.
2. Aplicar les estratègies de lectura.
Fer hipòtesis i comprova-les, recapitular, fer connexions amb les nostres vides o amb altres llibres, visualitzar a la nostra ment, deduir significats, llegir entre línies, fer-nos preguntes que van més enllà del text… Quan algú fa tot això mentre llegeix, és quan interactua i comprèn el text.
Com adults, si la mainada encara és petita i no sap llegir o no ho fa de manera fluïda, la nostra funció és anar aplicant aquestes estratègies mentre llegim en veu alta, mitjançant preguntes del tipus: Què creus que passarà després?; anem a repassar què ha passat al conte des del principi; com t’imagines aquest personatge? En fas un dibuix?; Què creus que deu voler dir aquesta paraula?, creus que la protagonista està contenta o trista?; aquí diu que l’esquirol vivia a Canadà… on deu ser Canadà? Ho mirem al mapa?, etc.
Si els infants ja saben llegir, seria ideal poder llegir el text abans que ells per després fer-los preguntes, però si no es pot, podem demanar que ens expliquin què han llegit. Mostrar interès per les seves lectures els farà sentir importants.
3. Deixar la tria del llibre a les seves mans.
Tant si anem a la biblioteca, llibreria, o demanem un llibre per internet, fóra bo que l’infant llegís les ressenyes o contraportades per argumentar per què ha triat un llibre determinat. Són petitos textos que concentren informació important, i la interpretació dels mateixos és un bon exercici de comprensió lectora que, a la vegada, desenvolupa el seu esperit crític.
4. Que facin de “manaires”.
Els textos instructius estan molt més presents a les nostres vides del que imaginem. Si cuinem una recepta, deixem que les criatures ens guiïn; si estrenem un joc de taula, que siguin elles qui llegeixin les instruccions i ens expliquin com es juga; si hem de muntar un moble o una joguina, que facin de patrons; si hem d’anar d’excursió, que ens donin les indicacions… Els farem fer de grans, sentiran la seva vàlua com a part de la família i adquiriran responsabilitat.
5. Paciència.
A nosaltres ens va costar molt de temps llegir de manera experta i no podem esperar que els infants llegeixin com ho fem nosaltres. Si l’estona de lectura porta més temps del que pensàvem, haurem de tenir paciència; si degut a la manca de fluïdesa, l’infant es cansa de llegir, hem de respectar el seu ritme i i deixar-ho per una altra estona; si cal llegir l’enunciat d’un problema de matemàtiques deu vegades, ho haurem de fer sense perdre els nervis… lligada a la paciència va l’empatia, no ens n’oblidem.
