El 14,3% dels alumnes finalitzen primària amb un nivell baix de comprensió lectora i per tant no entenen el que llegeixen. (Consell Superior d’Avaluació dels Sistema Educatiu 2018). 

El 15,4% dels alumnes de 4t de l’ESO (PISA 2015) tenen un nivell baix de comprensió lectora. Aquest és un factor clau en l’abandonament prematur dels estudis i en la perpetuació de les desigualtats socials). La comprensió lectora és bàsica per l'aprenentatge i clau pel desenvolupament de pràcticament totes les activitats escolars. No disposar d’un nivell comprensió lectora adequat no només és un predictor molt fiable del fracàs escolar posterior de l’alumne sinó que els priva en gran mesura al descobriment personal, a la cultura i a desenvolupar-se com a ciutadans. 

Què vol dir un baix nivell de comprensió lectora a primària? No només és l’infant sense fluïdesa lectora, sinó aquell que malgrat llegir amb fluïdesa:  

• Tot i que localitza informacions explícites i relaciona fets i accions simples, no és capaç d'interpretar les diferents idees que surten i trobar la principal. 
• Té manca de comprensió global del significat i per tant impossibilitat d'argumentar la seva opinió respecte a la globalitat d'un text.
• Això implica moltes mancances: baix rendiment en altres matèries (no entendre enunciats d’alguns problemes de matemàtiques, no poder seguir instruccions una mica complexes, no saber fer un resum d’un tema de Ciències Socials), menor capacitat de concentració, baixa expressió oral, llegir un mapa, un rebut, llegir informació a la xarxa.

Els estímuls de lectura que ofereix l’entorn familiar, els hàbits lectors de pares i mares i la presència de llibres a la llar són determinants perquè es desenvolupi l’hàbit i el gust que determinen la comprensió lectora en finalitzar l’educació primària. Quan aquestes oportunitats no són suficients, tenim el repte de promoure’n altres en horari extraescolar a les biblioteques, entitats i a la comunitat per superar les desigualtats. 

A l'estudi 'The Economics of International Differences in Educational Achievement' es va poder comprovar que, per exemple a Anglaterra, la diferència en els èxits educatius que aconseguien els nens i nenes de famílies que tenien més de dues prestatgeries de llibres era tres vegades superior als que aconseguia qualsevol estudiant que a casa tenia uns pocs llibres..

Lecxit aprofita el poder i el compromís de la ciutadania per proporcionar al cada infant un mentor que l’acompanya setmanalment, a esdevenir un lector orgullós, segur, entusiasmat amb l'aprenentatge i preparat per a l'èxit educatiu.

Lecxit també ofereix orientacions i materials a les famílies per implicar-les en la millora dels hàbits lectors i  es coordina amb els centres educatius per triar els infants que més necessiten participar en el projecte. 

La mentoria 1x1 (un infant i un voluntari/ària) ens permet adaptar-nos al nivell, característiques i interessos de l’infant.

El punt fort del voluntariat és saber escoltar i empatitzar amb els infants, transmetre la seva passió lectora, compartir l’experiència de descoberta i la complicitat són una porta d’entrada al seu món.

El projecte Lecxit gràcies a la iniciativa d’escoles, biblioteques i entitats socials ofereix un espai on desenvolupar el gust per la lectura a partir del compromís del voluntariat que ofereix un acompanyament al llarg de 3 cursos.

La lectura per plaer està associada a la competència lectora. PISA troba que una diferència crucial entre els estudiants que tenen un bon rendiment en l'avaluació de lectura i els que tenen un mal rendiment és que els primers llegeixin diàriament per plaer. Sembla ser que és més important llegir per plaer que la quantitat de temps que es dedica a llegir. 

Els alumnes que llegeixen diàriament per plaer tenen una puntuació superior a un any i mig d'escolarització als que no ho fan (OCDE 2011). De mitjana en els països de l'OCDE, el 72% dels alumnes socioeconòmicament avantatjats llegeix diàriament per plaer mentre que només el 56% dels alumnes desfavorits van assenyalar el mateix (OCDE, 2011). De mitjana, els alumnes que llegeixen diàriament per plaer tenen una puntuació superior a un any i mig d'escolarització als que no ho fan (OCDE 2011). 

Tenim el repte i el deure d’oferir oportunitats i acompanyament lector amb les metodologies que ja coneixem quan l’entorn familiar i comunitari no és suficient. Aquest fracàs es pot prevenir si posem a disposició de tots els infants el suport necessari. No disposar d’un nivell comprensió lectora adequat no només és un factor que pot conduir al fracàs escolar, sinó que també els priva d’accedir a la cultura i de desenvolupar-se com a ciutadans. 

La implicació de la família és un factor determinant per a desenvolupar el gust per la lectura i l’hàbit lector dels fills i filles. El suport que poden oferir des de casa és afectiu, de proximitat, quotidià, i permet veure i viure la lectura com quelcom necessari per al creixement intel·lectual de totes les persones. 

Petites actuacions com les que proposem són determinants per a fomentar la lectura des de casa: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/553_0.pdf  

En els mesos d'estiu, tots els nens corren el risc de perdre part de l'aprenentatge obtingut durant el curs escolar. Això és especialment així en el cas d’infants amb famílies de baixos ingressos. Més del 80% dels nens de les comunitats econòmicament desfavorides perden les habilitats de lectura durant l'estiu perquè els hi manquen accés a llibres, a recursos d'aprenentatge, converses continuades amb les seves famílies així com activitats que els hi ofereixin oportunitats d'enriquiment (accés a biblioteques, activitats culturals etc.)